Mira que són espavilats, aquests valencians! Han muntat una oficina antifrau i se’ns enduen el Joan Llinares. Entenc que la terra sempre tira i que tornar a casa a respirar el perfum dels tarongers i a fer el que més t’agrada, que és obrir calaixos i ventilar despatxos oficials, és una oportunitat que s’ha d’aprofitar. A més, en aquest cas suposo que l’acumulació de merda sota les catifes dels governs populars deu ser descomunal i sé que a Llinares li van els reptes. Tanmateix, jo m’he quedat ben descol·locada perquè la seva marxa a València a mig mandat del govern Colau deixa alguns temes sense resoldre i també interrogants que caldrien ser explicats per no aixecar sospites sobre la llibertat i els mitjans que ha tingut per treballar sense interferències.
Amb el retorn a casa del responsable de transparència del consistori, la fAda Colau perd un dels seus actius polítics més valuosos. Amb la solvència contrastada que li ha donat el seu pas pel Palau de la Música i la minuciosa investigació que va fer de la gestió del clan de lladregots liderats per Fèlix Millet, Joan Llinares va aterrar a l’Ajuntament de Barcelona amb el prestigi de servidor de la cosa pública del qual pocs poden presumir. Ell no pot ser acusat ni de sectari ni de dogmàtic perquè no es presentava a les eleccions sota cap sigla i, a aquestes alçades de la legislatura, quan l’oposició està més rabiosa que mai i el bipartit acusa l’erosió de dos anys de mandat amb regust agredolç, perdre’l és un luxe que pot sortir car.
Tothom que ha tingut la sort de tractar amb Llinares sap que la seva principal grandesa és la bonhomia. Tot i la importància del càrrec, a mi em va fer esperar-lo només deu minuts i quan vam acabar l’entrevista em va donar una targeta amb els seus contactes oficials on també hi figurava escrit a mà el seu mòbil particular. Va ser més d’una hora d’entrevista i en cap moment es va separar de la llibreta, on apuntava diligentment tot el que li semblava interessant. Per cert, una de les moltes coses que quedaran al tinter amb la seva marxa és la sospita –infundada perquè no s’ha pogut demostrar tot i que diuen que ve de l’època Maragall- que els regidors sortints haurien cobrat una indemnització amagada en el finiquito, cosa que seria il·legal.
Més enllà dels comiats lloant la figura i el treball de Joan Llinares que hem llegit aquests dies a les xarxes socials per part de membres de BComú, crec que és necessari que algú del govern municipal amb certa rellevància política expliqui com queden les coses després de la seva marxa a València i, sobretot, qui el substituirà perquè deixa el llistó molt alt. M’ha costat trobar algú que pugui agafar el relleu de l’implacable Llinares però al final, pensant, pensant, he tingut una epifania i m’ha vingut als llavis un nom: Itziar González. No sé si l’exregidora té ganes de complicar-se la vida després de l’amarga experiència viscuda a Ciutat Vella ni si és benvinguda en el selecte club dels Comuns, però González és molt amiga de Llinares -tot i que no és tan afable com ell-, forma part del consell que l’assessora i és una veu molt crítica amb la gestió municipal.
L’última vegada que vaig veure González va ser amb motiu de la roda de premsa que diverses associacions veïnals van fer per denunciar el cas de l’hotel del Palau i haig de dir que està en plena forma. El projecte urbanístic de dubtosa legalitat i nul·la moralitat segueix endavant perquè des que el plenari va aprovar el 2010 deixar sense efecte l’obligatòria modificació del PGM, l’expedient segueix paralitzat i això afavoreix la cadena hotelera. El cas és delirant perquè pot passar que l’Ajuntament hagi d’indemnitzar Olivia Hotels per haver suspès un projecte amb els permisos en regla. Itziar González va ser molt contundent: va exigir a Joan Llinares que talli el coll del funcionari responsable i a la fAda Colau que resolgui el cas abans d’acabar la legislatura.
