L’actual arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, i el seu antecessor en el càrrec, el cardenal Lluís Martínez Sistach, mantenen una sonada discrepància en relació amb el procés independentista de Catalunya que s’ha posat de manifest en els últims dies. Això sí, de manera el·líptica i jesuítica, a l’estil que és habitual en la jerarquia catòlica.
Amb motiu de la passada Diada de Sant Jordi, l’arquebisbe Juan José Omella –molt pròxim a l’actual papa Francesc- va celebrar la tradicional missa a la capella de la Generalitat. En la seva homilia, va afirmar que “la imposició i la confrontació no és el model que ens ensenya Jesucrist ni Sant Jordi”, en una velada, però evident, crítica al moment polític que viu Catalunya. I al·ludint a la llegenda de Sant Jordi, l’arquebisbe va dir que no s’ha d’anar amb llances atacant els altres, sinó el drac, que simbolitza “el pare de la divisió, el que vol trencar la comunió”.
Per la seva banda, l’arquebisbe emèrit i cardenal Lluís Martínez Sistach, en una entrevista concedida al diari electrònic El Món, s’alinea amb la doctrina processista del president Carles Puigdemont i avala implícitament l’estratègia del “referèndum o referèndum”: “El problema és que manca diàleg, perquè això de l’engranatge i l’encaix és una qüestió política, i no se soluciona amb tribunals, sinó amb creativitat i diàleg. Si falta això difícilment es troba una solució. Com ha de ser aquest encaix ho han de decidir els ciutadans”.
En aquest sentit, Lluís Martínez Sistach considera que la hipotètica República Catalana seria perfectament homologable a escala internacional i afirma: “El Vaticà sempre que hi ha hagut un Estat nou l’ha reconegut, perquè l’objectiu és que l’Església pugui realitzar la seva missió en aquell lloc”. El papa Francesc no pensa el mateix en relació amb Catalunya.
