La situació política actual que es viu a Catalunya com a conseqüència del procés sobiranista està creant força preocupació entre les persones i societats amb elevats recursos econòmics. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE, només a l’Alt Urgell han augmentat significativament les demandes de permisos de residència passiva a Andorra, coincidint amb una nova quota d’autoritzacions, fins a 600, que va atorgar el passat 8 de març el consell de ministres del Principat. L’executiu va adoptar aquesta decisió atès l’èxit que va tenir l’anterior contingent, també de 600 autoritzacions, aprovat el febrer del 2016, i que ja està gairebé exhaurit.
La nova legislació fiscal estableix com a requisit per a l’obtenció d’una residència sense activitat lucrativa l’obligatorietat de fer una inversió en béns immobles o mobles de 370.000 euros o bé ingressar un total de 400.000 euros a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), a banda de pagar a aquest organisme un dipòsit d’interès zero de 30.000 euros més 7.000 euros per cada familiar a càrrec seu.
Els tipus màxims de la base liquidable general en l’IRPF són a Espanya del 49% i a Madrid del 44,5%. A Andorra es tributa a un tipus fix d’un 10%, és a dir, que si a més es viu a Catalunya, es pot arribar a pagar cinc vegades més que si es viu uns quilòmetres més enllà, al país dels Pirineus.
Tanmateix la regulació que va entrar en vigor l’1 de gener passat estableix fins al 2018 un tipus transitori per a les fortunes que s’hi vulguin establir les rendes de les quals siguin obtingudes fora d’Andorra, amb un pagament de 30.000 euros anuals.
Això vol dir, en altres paraules, que durant aquests anys de transició es podrà triar entre pagar un 10% dels ingressos totals o el reemborsament de 30.000 euros l’any. Cal tenir present que els residents que no viuen al Principat més de 183 dies no es consideren residents fiscals en aquest territori.
Els avantatges que això representa estan generant un increment prou important de sol·licituds que arriben a l’executiu andorrà des de Catalunya en general i de l’Alt Urgell en particular. Tot i que les dades no han estat facilitades pel govern del Principat, diferents fonts consultades han explicat que “la situació d’incertesa i d’inestabilitat que viu Catalunya, a hores d’ara, pel procés independentista està registrant un considerable augment de demanda de permisos“.
Alhora assenyalen que “la ciutadania se sorprendria si sabés que entre el col·lectiu hi ha persones molt conegudes, com ara empresaris o familiars de polítics de primera línia, entre d’altres, que han presentat les corresponents sol·licituds”.
Entre el perfil d’aquests peticionaris s’hi troben també ciutadans vinculats al món independentista, i sense anar gaire lluny, provinents de les comarques més pròximes a Andorra com ara l’Alt Urgell, la Cerdanya o els dos Pallars.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
