Jordi Cinca declara avui pel ‘cas Orfund’

El Tribunal de Corts ha admès la querella presentada per l'expresident d'Orfund contra l'actual ministre de Finances
Título de la imagen
Título de la imagen

Si algun dia Andorra vol ser, realment, un país europeu, ha d’acceptar els codis de bona conducta política que han incorporat els sistemes democràtics moderns i que exigeixen, per exemple, una trajectòria professional transparent a les persones que ocupen càrrecs públics. En el cas de la consellera general (diputada) Meritxell Mateu i del ministre Jordi Alcobé, que van dimitir l’any passat després que EL TRIANGLE destapés que havien simultaniejat els seus càrrecs amb el cobrament d’honoraris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) va semblar que el partit governant, Demòcrates per Andorra (DA), del cap de govern Toni Martí, així ho havia entès i assumit.

Per això resulta del tot incomprensible la defensa numantina que fa Toni Martí del seu ministre de Finances i portaveu del govern, Jordi Cinca, involucrat en un brut afer de tràfic de diamants de Libèria durant la llarga guerra civil que va martiritzar aquest país africà a finals del segle XX. Aquest cas es va despertar l’any passat, arran de la difusió mediàtica dels papers de Panamà, on el nom del ministre sortia vinculat a la societat offshore Mariette Holdings Inc. Les investigacions periodístiques van connectar aquesta societat panamenya amb el grup Orfund, del qual Jordi Cinca va ser accionista i director financer entre 1996 i 2002.

Arran de l’escàndol dels papers de Panamà va reaparèixer en escena Joan Samarra, l’antic president d’Orfund, que va aprofitar l’avinentesa per presentar dues querelles criminals contra Jordi Cinca, acusant-lo (al cap de 14 anys!) d’haver descapitalitzat l’empresa i d’haver-li provocat la ruïna personal. El ministre sospita –i tal vegada no li falta la raó– que les querelles de Joan Samarra i tot el mullader mediàtic que han provocat han estat induïts pels germans Cierco, accionistes majoritaris de la BPA, com a vendetta per la seva implacable determinació en la nacionalització del banc després de l’advertiment de les autoritats nord-americanes.

En tot cas, Jordi Cinca ha de provar aquestes sospites i encara no ho ha fet. Aquesta setmana passada, la magistrada andorrana Concepció Baron ha admès a tràmit la querella presentada per Joan Samarra i el ministre de Finances haurà de declarar avui, 14 de febrer, a les quatre de la tarda, com a imputat davant el Tribunal de Corts. Jordi Cinca està segur que la denúncia serà arxivada i, al seu torn, ha presentat sengles querelles contra Joan Samarra i contra els periodistes catalans Xavier Salvador i Carlos Quílez, del diari digital Crónica Global, per la publicació del llibre Diamantes sucios.

Però Jordi Cinca, més enllà de les disputes judicials, està en una situació política insostenible. Entre la documentació aportada per Joan Samarra en les querelles hi ha proves molt greus que relacionen Jordi Cinca amb el tràfic dels diamants de sang i, més en concret, amb Alhaji Sekou Fofana (El Haji Fofana). Per exemple, una transferència de 500.000 pessetes feta per l’ara ministre el 4 de gener del 2000 a l’oficina de Western Union de la Seu d’Urgell i que reproduïm en aquesta pàgina.

Qui és Alhaji Sekou Fofana? És un dels senyors de la guerra que van participar activament en les massacres de Libèria i que, al seu torn, era president de dues societats participades per Orfund: Blue Stone Inc. i DiAndorra Ltd. El seu nom surt relacionat en l’informe de la Comissió per la Veritat i la reconciliació de Libèria com un dels 50 màxims responsables del genocidi perpetrat en aquest país africà, finançat amb la venda dels maleïts diamants de sang.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides