El procés català fa estranys companys de viatge. Com que els plans dels sobiranistes són l’únic gran tema a la política catalana dels darrers anys, els eixos han arribat a alinear a l’esquerra neocomunista i alternativa amb els empresaris. Anys enrere, hagués estat impossible, i gairebé un insult per a tots dos. Però el procés tot ho pot i tot o fa. La Cambra de Comerç de Barcelona, presidida pel gens sospitós de ser ecosocialista Miquel Valls, va convidar al darrer dinar-conferència que va organitzar al president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell.
La seva intervenció inicial va ser principalment econòmica, i amb plantejaments més basats en una fiscalitat diferent que en grans reformes que poguessin espantar els empresaris presents a l’acte. Però el col·loqui va girar al voltant, sobretot, del procés i de l’actualitat catalana. És en aquest sentit que Rabell va tornar a plantejar la seva ferma oposició a la unilateralitat, a la convocatòria d’un referèndum sense pactar-lo amb l’Estat, i a la consecució de la independència per la via dels fets consumats.
Aquesta crida a l’acord i a abandonar la política sense pactar amb l’Estat coincideix, curiosament, amb la mateixa que fa cada cop que pot el president de la Cambra –i la majoria d’entitats empresarials de Catalunya-. Valls i Rabell, al final, van de la mà en el procés.
