El Barça és més que un club independentista

Tradicionalment, s’ha donat per vàlid l’argument que el Futbol Club Barcelona va ser un element fonamental per la integració a Catalunya dels centenars de milers de ciutadans que hi van arribar procedents de diversos indrets d’Espanya, sobretot d’Andalusia i de Múrcia. Catalans de tota la vida i nouvinguts van compartir la passió pels colors blaugrana i això, segons molts estudiosos de la nostra història recent, va facilitar la relació entre uns i altres.

Quan Josep Maria Espinàs i Jaume Picas van escriure la lletra del nou himne del Barça, musicat per Manuel Valls, i estrenat el 27 de novembre de 1974, amb motiu del 75è aniversari de la creació del club, segur que van tenir en compte les grans simpaties que generava entre els immigrants arribats pocs anys enrere. Així cal interpretar l’al·lusió a la bandera que agermana als seguidors culers: “Tant se val d’on venim, si del sud o del nord“.

Ara sembla que pretén imposar-se la idea que el nord s’acaba a Salses, al Llenguadoc-Rosselló, i el sud a Tortosa (com a molt Guardamar de Segura, a Alacant). Quan partit rere partit l’estadi s’omple de banderes que simbolitzen la reclamació de la independència de Catalunya i s’exhibeixen al minut 17:14 de cada una de les dues parts del partit, com es pretén que reaccionin els aficionats que no són independentistes, inclosos els que van entendre el Barça com un element d’incorporació a la societat catalana?

Tenen tres opcions: fer-se independentistes, callar o marxar.

Dóna la sensació que els directius actuals del club estan desbordats per la situació en què es troben. Siguin o no independentistes són conscients que la imatge integradora del Barça es desfà dia rere dia. Els independentistes se senten còmodes a les graderies del camp. Aplaudeixen i criden a favor de la independència quan apareix a l’estadi una enorme pancarta amb el lema “Welcome to the catalan republic”. Lògicament, una pancarta d’aquestes dimensions no entra a la butxaca de cap membre de l’Assemblea Nacional Catalana amb carnet blaugrana.

Trencar el carnet d’un club de futbol és molt més difícil que el d’un partit polític, un sindicat o una ONG. De moment, milers de culers arrufen el nas, rondinen per dins quan veuen l’exhibicionisme indepe al Camp Nou i confien que la fal·lera dels estelats s’esvaeixi abans d’haver de prendre la terrible decisió de fer miques el carnet o renunciar a uns colors que han marcat les seves vides.

Temps era temps, el Barça va ser més que un club.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides