Després de l’esclat de l’escàndol del Palau de la Música, la policia i el jutge Josep Maria Pijoan van rebre la carta d’un executiu empresarial jubilat on, de manera anònima, detallava com funcionava la trama de cobrament de comissions muntada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). EL TRIANGLE ha exhumat aquest document, incorporat en les diligències judicials del cas Millet, que també fa esment a la polèmica privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL).
Explicava aquest testimoni anònim en la seva carta: “Els donatius (a la Fundació Trias Fargas) no són tals. Són pagaments, comissions o peatges per les adjudicacions de contractes ja rebuts. Aquests es feien des del mateix dia de l’adjudicació i fins un o dos mesos després“. I afegia: “Tots els peatges (per la meva experiència i coneguts) variaven entre el 3%, el 4% o el 5% de l’import de l’adjudicació, sense IVA. […] També era possible que, de manera excepcional, variés la comissió quan es podia fer més gran el pelotazo o engreixar molt el contracte”.
Aquestes afirmacions han quedat ratificades amb posterioritat en el decurs de les investigacions del cas 3% que mena el jutge del Vendrell Josep Bosch. En aquest document, el directiu empresarial demanava a la policia i al jutge que també s’interessessin per la privatització de l’ATLL i la seva adjudicació al consorci format, principalment, per l’empresa madrilenya Acciona i el banc brasiler BTG Pactual: “Preguntin al Sr. Artur Mas, de ben segur que sap més que jo, especialment després de vendre la gestió de l’aigua potable de Barcelona pels pròxims 50 anys per 1.000 milions d’euros“.
I afegia, enigmàticament: “Jo no crec que el responsable d’Acciona anés només per terres brasileres a cercar finançament. Tal vegada també li va venir bé deixar per allà algun compte amb una elevadíssima comissió a nom d’un gran de Catalunya“. A qui es refereix? El banc BTG Pactual va participar com a soci financer en les dues grans operacions de privatització fetes pel govern d’Artur Mas l’any 2012, amb l’excusa de la gravíssima crisi de tresoreria que patia aleshores la Generalitat: l’ATLL i els túnels de Vallvidrera i del Cadí. A finals del 2014, el banc brasiler va vendre el 65% que tenia de la societat adjudicatària dels túnels catalans al fons d’inversions Ardian, filial de la multinacional francesa d’assegurances AXA, per 146,5 milions d’euros. Amb aquesta operació BTG Pactual es va apuntar un benefici de 85 milions d’euros, ja que la inversió real que havia desemborsat era de 59,5 milions.
Ara fa un any, el 25 de novembre del 2015, el president del banc brasiler, André Esteves, va ser detingut per la policia per la seva implicació en el cas de corrupció Lava Jato i empresonat per ordre judicial. Els nous responsables de BTG Pactual van procedir a vendre a cuita-corrents la seva participació a ATLL Concessionària de la Generalitat SA, que va ser assumida pels Entrecanales (Acciona), que ara ja tenen el 88% de l’empresa privatitzada. Com va explicar EL TRIANGLE (vegeu l’edició n. 1234), la justícia brasilera ha enviat una comissió rogatòria a Espanya per esbrinar les activitats d’alguns implicats en els sumaris del cas Lava Jato.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
