Una biblioteca a la Monumental

La por que les corrides de toros tornin a la Monumental ha provocat una pluja d'idees per buscar-hi usos alternatius molt més civilitzats
Título de la imagen
Título de la imagen

La polèmica anul·lació de la llei catalana que prohibeix els toros per part del Tribunal Constitucional ha reobert el debat sobre la descarada utilització política que el govern popular fa d’aquesta institució, però també ha inspirat respostes imaginatives per evitar que a Barcelona es tornin a celebrar corrides. L’última iniciativa, amb gran ressò a les xarxes socials, ha estat fer una col·lecta popular per comprar la Monumental i transformar-la en un gran centre cultural presidit per la Gran Biblioteca de Barcelona.

La idea té una doble finalitat: eliminar l’última plaça de toros que queda a la ciutat i suplir la inexistent Biblioteca Pública de l’Estat que el ministeri de Cultura havia d’haver fet gairebé fa vint anys i que s’ha anat ajornant any rere any per falta de diners. L’última data prevista perquè la construcció d’aquest equipament cultural estatal sigui una realitat és el 2023, però tampoc hi ha res tancat definitivament.

CAMPANYA DE L’ANC

La proposta ciutadana pretén “convertir la plaça Monumental en un gran centre cultural dedicat als llibres i la lectura, les arts, la dansa, la fotografia, el debat, el pensament i a l’alegria de ser ciutadans cultes i gaudir d’un equipament cultural excepcional i obert també a la nova cultura digital“, segons expliquen els seus impulsors. La idea, que també busca “aixecar el nivell cívic i cultural de la gent construint una nova cultura sobre l’antiga cultura basada en el maltractament dels animals”, neix en paral·lel a la campanya que la secció del Fort Pienc de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està fent per reivindicar que l’edifici sigui un equipament de barri.

L’ANC ha fet arribar la campanya La Monumental és de tots a les bústies de més de 20.000 habitatges del barri amb la intenció d’impulsar un procés participatiu entre els veïns. Tanmateix, la principal demanda va adreçada a les institucions perquè comprin a la família Balañá el malmès edifici i el rehabilitin completament seguint l’exemple de la Tàrraco Arena Plaça (TAP), propietat de la Diputació de Tarragona i reconvertida en un espai cultural polivalent.

Les obres de rehabilitació de l’antiga plaça de toros tarragonina van durar quatre anys i el nou equipament cultural acull festivals de circ, teatre, concerts, sardanes, esdeveniments esportius i d’oci de gran format i és l’escenari del Concurs de Castells de Tarragona. La plaça de toros de la Monumental és obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall.

Situada en la confluència de la Gran Via amb el carrer Marina, ocupa una superfície de 10.000 metres quadrats en una àrea de la ciutat molt cobejada pels taurons immobiliaris i, des que Barcelona es va proclamar ciutat antitaurina l’any 2013 i va obligar a deixar de fer corrides de toros, l’edifici acull un museu de la tauromàquia que només visiten alguns turistes despistats.

Testimoni impassible de manifestacions i d’enfrontaments entre taurins i antitaurins, la família Balañá ha deixat que la Monumental s’anés deteriorant amb el pas dels anys. L’interior no té cap atractiu, és l’exterior, amb un estil mudèjar i amb unes boniques cúpules amb un disseny sospitosament semblant a les construccions islàmiques el que treu la son al president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA  

(Visited 29 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari