Endut per la meva convicció laica i animat per l’impuls que han rebut els darrers dies les campanyes per eliminar vestigis franquistes o vinculats a etapes antipàtiques i imperialistes de la nostra història m’animo a demanar que es retirin tots els noms de sants i santes dels carrers, places i topònims de les nostres viles.
A Catalunya hi ha 86 poblacions que porten el nom d’un sant i 25, el d’una santa. La discriminació de gènere també arriba aquí. No sé ben bé què fer amb Santpedor, que em té una mica desconcertat. És evident que el “Catalunya serà cristiana o no serà” de Josep Torras i Bages ha estat superat pel pas del temps.
Els partidaris de “Catalunya serà laica o no serà” defensem que Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Pol de Mar o Sant Pere de Torelló han de desaparèixer i deixar pas a Coloma de Gramenet, Boi de Llobregat, Pol de Mar o Pere de Torelló. Hem de treure’ns del damunt el jou religiós que ens ha tenallat històricament i donar vida a Cugat del Vallès, Esteve Sesrovires, Hipòlit de Voltregà i Margarida (sense Els Monjos, clar).
A ciutats de Barcelona han de canviar noms de barris com Sants, Sant Gervasi o Sant Martí. I hem d’eliminar Sant Jordi del calendari de festes de Catalunya juntament amb Nadal, Reis, Sant Joan, el Divendres Sant, les dues Pasqües (que mai ningú no sap què commemoren), l’Assumpció de la Verge, la Immaculada Concepció (que ja té mèrit!) i Sant Esteve.
A la plaça de Sant Jaume ja poden començar a fer-se a la idea que amb Jaume ja fan prou i els usuaris actuals del govern de la Generalitat podrien anar pensant noms pels salons Sant Jordi i Verge de Montserrat, a part d’anar tancant la capella de Sant Jordi. Per l’Ajuntament també tinc deures. Fa molt bé Ada Colau de no anar a missa per les festes de la Mercè, però què fem amb les patrones: la mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia?
En fi, que de feina n’hi ha a dojo si volem una República catalana laica.
Som revolucionaris de debò o de pa sucat amb oli?
