Definitivament, la Cerdanya ja no és el que era. Les noces de Gabriela Palatchi, filla del president de Pronovias Alberto Palatchi, amb el turc Ediz Elhadef a Puigcerdà i l’estada del president de la Generalitat a Martinet i Montellà, aporten imatges inèdites a l’àlbum familiar de l’estiueig ceretà. Lluny queden les flaires de la costellada estival de Queixans, iniciativa de l’ex- diputat d’Unió al Parlament Jordi Casas, que alguns van qualificar de “contrasuquet” (el de Pere Portabella) per la filiació política de l’amfitrió, més que pel lloc de celebració de l’esdeveniment.
En el major dels secretismes, Gabriela Palatchi i Ediz Elhadef han protagonitzat una de les noces més assenyalades de la temporada, informen Lecturas i Hola, que precisen que l'”espectacular núvia lluïa un vestit amb les espatlles al descobert -escot bustier- llarg i entallat estil sirena, d’encaix en xifó i tul, un vestit de cua de 2,50 metres que portava afegit un vel de 3,30 metres”. La cerimònia, que va començar un dia abans amb una festa flamenca al port de Barcelona, es va celebrar en la residència i espectacular jardí que els Palatchi posseeixen a Guils de Cerdanya. Un Mercedes Maybach, el lloguer del qual costa uns 1.800 euros a l’hora, va traslladar la parella i 16 estilistes es van encarregar que Palatchi brillés amb llum pròpia. La coreografia de la festa, faristol i intervencions incloses, no podien deixar de rememorar les imatges de les noces de Connie, la filla de Don Vito Corleone i Gianni Rus, al començament de la pel·lícula El Padrino.
Pronovias té el seu origen en El Suizo, una botiga especialitzada en encaixos, brodats i teixits de seda fundada el 1922 per Alberto Palatchi Bienveniste, un jueu que es va instal·lar a Barcelona procedent de Turquia. Ara, amb 155 botigues, està present en un centenar de països, i també a Turquia, on Ediz Elhadef, l’ara marit de Gabriela (al qui alguns anomenen el Junot turc), comparteix interessos en el negoci de la moda. Recentment i sense pèls a la llengua, Alberto Palatchi va afirmar al Círculo Ecuestre de Barcelona que la seva empresa s’havia de “preparar” davant una situació (la independència de Catalunya), que posaria en risc el seu futur.
En les antípodes de l’imaginari col·lectiu de “les noces de l’any”, el president Puigdemont també ha passat, només faltaria, per l’estiu ceretà i ho ha fet, podríem dir, per la porta de darrere. A Martinet i Montellà, primeres localitats que el viatger procedent de la Seu d’Urgell es troba en entrar a la Cerdanya. Lluny del nucli dur dels diners i del poder de la vall pirinenca. Haurà estat perquè, davant la imminent moció de censura i de qui depèn, algú ha recomanat a Puigdemont lluir un perfil baix? Serà que la seva figura personal i de partit tendeix a confondre’s cada vegada més amb la dels seus companys de viatge d’ERC? Podria ser que, escaldat per la paella de Rahola o conseqüent amb ella, va fugir a refugiar-se a les localitats més perifèriques, diguem, de la Cerdanya?
En qualsevol cas, el yin yang -noces i estiueig presidencial- s’allunyen moltíssim d’aquella època daurada de l’estiueig ceretà que protagonitzaven polítics i empresaris d’ona convergent, pepera i adlàters. “S’ha acabat l’austeritat. Els polítics i l”alta societat’ podran tornar a lluir el bronzejat, el 2003 a Queixans”, titulava llavors eufòric l’ABC. Fins que, clar, va arribar el tío Paco amb les rebaixes, va punxar la bombolla especulativa postúnel (del Cadí), amb ella alguns dels negocis que va propiciar i, com no, el bon rotllo polític de dretes que l’embolcallava. El fum dels Cohibas de Piqué es va difuminar… La Cerdanya, no hi ha dubte, està deixant de ser el que va ser encara que, és cert, alguns nacionalistes naifs segueixen reclamant-la com a metàfora d’una Catalunya independent. És a dir, com un etern estiueig.
I per després de vacances, res millor que Un conte d’estiu, com la pel·lícula de Rohmer, que ve a dir-nos que res de seriós pot quallar en tres setmanes, però els seus protagonistes surten enriquits en experiència, maduresa i inclinació a la vida. O potser, segons José Mota, també podria ser que alguns esdeveniments de l’estiueig a la Cerdanya no són sinó el reflex o metàfora d’altres realitats.
