En aquest país només hi ha dos negocis que són segurs perquè tenen tota la clientela captiva i sempre ragen: les funeràries (tots ens morim, tard o d’hora) i les ITV (per poder circular, l’has de passar; si no, t’exposes a la immobilització del cotxe). A Catalunya hi ha quatre milions de vehicles i cada any passen la ITV uns 2,6 milions. El sector factura (ens factura) uns 100 milions d’euros anuals i el marge que deixa l’explotació de les estacions d’inspecció és molt llaminer.
Per això, Oriol Pujol i els seus amigatxos (Sergi Alsina i Sergi Pastor) portaven de cap la creació d’una nova operadora d’ITV per poder entrar en el repartiment d’aquest gran pastís. I és que qui té una ITV té una mina de Potosí: només cal obrir la paradeta i esperar que els clients vagin entrant i pagant, sense parar. Però el negoci que volia endegar Oriol Pujol era absolutament incompatible amb la seva condició de diputat i de secretari general de CDC, ja que les ITV a Catalunya són, fins ara, un sector estrictament regulat per l’administració, i per aquesta raó ha estat imputat per la jutgessa Silvia López Mejía.
PRÒRROGA DE LES CONCESSIONS
A Oriol Pujol l’ha perdut la fam per fer diners ràpids i posar el carro davant dels bous. Si hagués tingut més paciència, el negoci de les ITV amb els seus amigatxos li hauria caigut com fruita madura sense cap necessitat d’incórrer en la penalment il·lícita activitat del tràfic d’influències. L’hereu de la dinastia Pujol, que estava cridat a ser algun dia president de la Generalitat, va calcular malament els tempos i es va precipitar, empès per la seva impaciència i la seva supèrbia, es va fotre de lloros i va arruïnar la seva carrera política i la seva família.
Com a exsecretari general del departament d’Indústria (2000-2003), Oriol Pujol coneixia a fons el dossier de les ITV. Va ser en l’últim consell executiu presidit pel seu pare quan, a instàncies del departament d’Indústria, es va aprovar la pròrroga de les concessions que es repartien les empreses Applus i RVSA fins a l’any 2014, una tupinada que va indignar tota l’oposició.
Oriol Pujol també va seguir en primera línia, com a portaveu parlamentari de CiU, el procés de tramitació de la llei de seguretat industrial que va fer el govern tripartit (aprovada l’any 2008) i va viure molt de prop el desplegament del reglament d’aquesta llei i el concurs que, a les acaballes d’aquella legislatura (any 2010), va convocar i adjudicar l’aleshores conseller Josep Huguet (ERC) per ampliar i diversificar el nombre d’estacions d’ITV i d’empreses operadores a Catalunya, que van passar de dues a cinc.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
