Fes-te informàtic, fill, que en això sempre tindràs feina”… Aquesta lletania que les mares repetien una vegada i una altra ara s’ha convertit en un malson. Les TIC estan en crisi. Han viscut una bombolla com ara la immobiliària en què les grans consultores ho acaparaven tot. Ara això s’ha traduït en horaris infernals, sous baixos i per postres… acomiadaments.
El 22@ està vivint un degoteig de tancaments i acomiadaments, de manera silenciosa però imparable, de les empreses de consultoria informàtica, les TIC, que es van instal·lar a la zona. El Poblenou, el que havia sigut el Manchester català, va patir l’agonia del tèxtil i el metall i després es va reconvertir en el 22@, la joia de la corona de l’Ajuntament de Barcelona que havia de ser el Silicon Valley català… Ara s’està transformant en un refugi hipster i gentrificat a l’espera que la bombolla esclati definitivament.
Les TIC havien de ser la salvació de la crisi: ocupació de qualitat, empreses tecnològicament molt avançades, no contaminants… però amb una part que ha esdevingut molt fosca. Després d’anys de bonança, les empreses han començat a reduir el capítol de les nòmines i això ha implicat retallar sous i treure gent al carrer.
Posem-hi una mica de perspectiva. Tot en la nostra vida està controlat per un ordinador: bancs, seguretat social, empreses, governs, oci… Una caiguda massiva dels sistemes ens sumiria en un caos del qual difícilment podríem sortir-ne indemnes. I tot està en mans dels obrers de la informàtica, que fan una feina imprescindible, però que està deixant de ser important per a les corporacions que es reparteixen beneficis multimilionaris a costa dels seus treballadors.
“No són conscients, o no ho volen veure, que podem paralitzar-ho tot, però juguen amb la por dels treballadors de perdre el seu lloc de treball. És un sector punter, que fins i tot podria aturar la banca, perquè els caixers i tot depenen d’ells. Volem un conveni punter perquè som un sector punter”, explica Cristina Soto, responsable de CCOO per a les TIC.
El sector tecnològic és un dels que està experimentant un major creixement. El Big Data és el nou mannà i tothom vol apuntar-se al carro, però s’està fent, en molts casos, a costa de precaritzar els sous i augmentar el nombre d’hores treballades. Per posar un exemple, Espanya és dels pocs llocs d’Europa on un enginyer de telecomunicacions guanya un sou de 1.200 euros. Mà d’obra qualificada, molt qualificada, a la qual estan pagant sous per sota de la mitjana.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
