Carles Puigdemont se sotmetrà a una moció de confiança el setembre que anirà lligada a l’aprovació dels pressupostos del 2017. Si no prospera la moció, es donarà per acabada la legislatura i es convocaran noves eleccions i, si Oriol Junquerasfracassa en l’aprovació dels comptes, també es donarà aquest escenari.
Per lògica, la CUP no hi hauria de donar suport perquè des de Junts pel Sí no es pensa desobeir l’Estat, si més no en la mesura com voldrien els anticapitalistes, ni precipitar un xoc de trens en aquest moment per considerar que hi sortirien perdent.
Puigdemont situa la moció de confiança al setembre amb la previsió que, si fracassa, els convergents hauran fet els deures pel que respecta a la fundació del nou partit i tindran l’artefacte polític a punt per presentar-se als comicis.
No obstant això, hi ha dos fets que podrien evitar les eleccions anticipades: el primer, el triomf electoral de Podemos, gràcies al qual seria possible la convocatòria d’un referèndum autoritzat i permetria que Catalunya Sí que es pot (CSQP) es convertís en el nou soci. I el segon, un trencament de la CUP, un fet que als Convergents no descarten.
Ahir es confirmava en les files convergents que s’explorarà aquesta possibilitat. Segons diuen, dels 10 diputats de la CUP, n’hi havia tres partidaris de retirar l’esmena a la totalitat dels comptes; dos que tenen dubtes; i cinc que defensaven que es mantingués. Això no obstant, a Junts pel Sí no li surten els números: necessita sis diputats per obtenir la majoria absoluta.
