No ho dic jo, eh! Ho ha dit el vicepresident del Govern català i president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras. És l’acusació més forta que s’ha fet en els darrers temps de la política catalana.
Quan hi ha una discussió per una incidència de trànsit o una picabaralla a un institut o a una discoteca es produeix sovint un punt de no retorn. Quan els insults pugen massa de to o quan es produeix una agressió física ja no hi ha marxa enrere. O es repèl l’agressió o s’opta per retirar-se de l’escena. Però la possibilitat d’acord o d’apaivagar els ànims desapareix.
Junqueras ha optat per arribar a aquest punt. Hores abans, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja havia obert el camí, despenjant-se amb unes declaracions molt dures contra la CUP per mantenir la seva voluntat de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat.
Després de dir que la CUP va contra la gent, com espera Junqueras que respongui aquesta organització? Que acoti el cap, assumeixi que s’ha equivocat i torni al bon camí deixant via lliure a la discussió pressupostària al Parlament?
Costa de creure que a base d’insults i amenaces es capgiri el posicionament de la CUP.
Una interpretació possible de les paraules de Junqueras és que no vol que els pressupostos tirin endavant, perquè ni ell se’ls creu, i prefereix forçar unes eleccions avançades en les quals té millors opcions que el seu soci actual a Junts pel Sí, CDC.
CDC no té cap ganes d’avançar les eleccions perquè sap que en pot sortir com a cinquena força política. Per això, digui el que digui Puigdemont, intentarà fins l’últim moment prorrogar els pressupostos. Massa estómacs agraïts en depenen. Entre ells, el de la seva pròpia dona.
La CUP no va contra la gent. CDC i ERC van contra la CUP. I així no hi ha matrimoni que funcioni.
Ni tribu!
