Tots els endollats a les subvencions i ajuts del Govern de la Generalitat van viure amb l’ai al cor les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per investir president de la Generalitat. Tant els feia que seguís de president Artur Mas o en posessin un altre de la seva corda. Però era imprescindible que un convergent continués repartint-los els diners amb els quals han tirat endavant durant tant de temps. Al final, amb la investidura d’un president que formava part de la tribu dels beneficiaris de la repartidora patriòtica van respirar tranquils.
Però ara la CUP torna a la càrrega. Demana que els nous pressupostos de la Generalitat incloguin la desobediència als topalls del dèficit, l’impagament del deute i els seus interessos i la reversió de les privatitzacions i les retallades dels darrers anys. Això, clar, ni Oriol Junqueras, amb els seus jocs de mans i dialèctics, ho pot assumir.
Total, que als de Junts pel Sí els toca patir un altre cop. La pau no els ha durat ni mig any. És evident que els d’en Puigdemont no poden tirar endavant uns pressupostos com els que li demanen des de la CUP.
Ja hi tornem a ser! Antonio Baños se n’ha lliurat, però els seus ex-col·legues ja es preparen per les reunions d’amagatotis i a altes hores de la matinada. Tornen els temps de dormir poc i amb els nervis a flor de pell. Sobretot per una part de Junts pel Sí: la que forma l’aparell convergent i els seus simpatitzants. La part d’Esquerra Republicana viurà aquesta negociació dels pressupostos amb més calma. Vés a saber si no es posaran del costat de la CUP per fer-los fracassar.
En unes noves eleccions, forçades pel rebuig als pressupostos, ERC hi té molt a guanyar i CDC, tot a perdre.
Els de Junts pel Sí han vingut a aquest món a patir. Uns més que d’altres, això sí.
