Eventual i insegur

Si és ben sabut que el treball constituïa al segle XIX un autèntic càstig, com hem d’interpretar les paraules de Joan Rosell que “el treball estable i segur és un concepte del segle XIX”? Es tracta d’una broma? És producte de la ignorància? Cal entendre-les com una frívola metàfora que això del treball estable ha passat a la història? Potser són tan sols un simple lapsus i el que en realitat va voler dir-nos Rosell és que cal tornar a les condicions de treball del segle XIX.

Al segle XIX el treball no era estable i segur sinó tot el contrari. Els assalariats eren una mercaderia indiscriminada que es comprava, per la seva abundància, a molt baix preu. Els salaris només permetien l’estricta subsistència. Es cobrava per jornada treballada o per treball a preu fet. Si no hi havia treball no hi havia salari i, en cas de malaltia, accident o vellesa, ningú es feia càrrec del treballador. Les jornades a les fàbriques, o a les mines, eren de 14 i fins a 16 hores diàries i en condicions ambientals molt deficients. Els obrers podien ser acomiadats quan ho decidís el patró i els càstigs i penalitzacions eren freqüents. Era corrent que nens i dones realitzessin treballs forçats a les fàbriques i a les mines, cobrant menys que els homes. A Anglaterra, el sou d’un nen equivalia a un 10% del d’un home, i el d’una dona, al voltant d’un 40%.

Les condicions de vida no eren millors. Els habitatges eren molt petits i insalubres; l’alimentació, escassa i poc variada. La fatiga, la desnutrició, les epidèmies, reduïen dràsticament l’esperança de vida de les famílies obreres. Als 40 o 50 anys ja s’era vell. El 1825, un metge francès va descriure aquesta situació dient: “Per als obrers, viure és no morir”.

Tot això i molt més, que conformava el dantesc paisatge de la industrialització del XIX, és ben sabut. No solament pels quals han llegit Friedrich Engels (La situació de la classe obrera a Anglaterra), Charles Dickens o Émile Zola, sinó pel comú dels mortals i, en alguns casos, pel que van explicar en directe els nostres besavis o rebesavis i que s’ha anat transmetent en les famílies treballadores. I Rosell sense assabentar-se’n.

Diu Rosell, sense que ni un sol rínxol del seu tupè es despentini, que els periodistes li tallen les frases. Potser per això, afirma que “en el futur caldrà guanyar-se la feina cada dia”. Per deixar ben clar allò obvi. És a dir, que en el futur, en el passat i en el present, cal guanyar-se la feina tots els dies. O serà que en el seu metallenguatge carca el que vol dir-nos és que cal seguir liberalitzant el mercat de treball fins a fer desaparèixer qualsevol bri de drets laborals? No sap el patró de patrons que només un de cada 20 contractes que se signen són fixos i a jornada completa? Ignora que la taxa de temporalitat és d’un 24%, únicament superada a la Unió Europea per Polònia?

Els drets dels treballadors no són cosa del segle XIX, sinó de ben entrat el segle XXI. I no són conseqüència de la gentilesa de la patronal, sinó de conquestes obtingudes amb totes les forces i amb moltíssims sofriments. Però el que li sembla passar a Rosell és que en el seu somni d’un món del treball sense drets, tal com es retrata en l’edat d’or del capitalisme vuitcentista, confon anys i segles i, en realitat, li és igual, perquè del que es tracta, pura i simplement, és de tornar a l’esclavisme (digital, diria ell), però esclavisme al cap i a la fi.

En això estem, però no estaria de més que Joan Rosell i els seus amics, aliats, companys i associats tinguin en compte que, per exemple, entre 2007 i 2013, el percentatge del que anomenem classe baixa ha pujat del 26,6% al 38,5%. Un exèrcit de reserva de mà d’obra a baix preu (que diria Marx) i també, que no s’oblidi, una bomba de rellotgeria. Perquè si per crear riquesa és imprescindible multiplicar la pobresa és que alguna cosa no funciona. Que el capitalisme, per aquesta i altres moltíssimes raons, està cavant la seva pròpia tomba perquè, com diria Mariano Rajoy referint-se a l’esquerra, és una cosa profundament desfasada.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides