Montcada i Reixac ha dit prou. La mort, aquest dimecres, d’un jove, atropellat per un tren quan creuava el pas a nivell de la R-2, ha encès les ires veïnals. Durant una hora, el tràfic ferroviari ha quedat suspès per la presència de veïns a les vies, en una protesta improvisada contra aquest nou accident mortal.
Des que l’any 1854 es va inaugurar la línia de tren Barcelona-Portbou, un total de 165 persones han mort atropellades al municipi de Montcada i Reixac. Des de començaments d’aquest any ja s’han produït tres víctimes mortals i la pressió emocional ha acabat per esclatar. El ministeri de Foment es va comprometre, l’any 2007, a soterrar aquest tram de 3 kilòmetres, però les restriccions pressupostàries han anat posposant l’inici de les obres, mentre augmenta dramàticament el nombre de víctimes.
La seva ubicació a l’entrada nord de Barcelona ha convertit Montcada i Reixac en un municipi martiritzat per les infraestructures. Per aquest “passadís” del Besòs hi passen l’AVE, les línies de rodalies R-2, R-3, R-4, R-7, R-11, l’autopista C-58, la C-15 i la N-150. Això ha convertit la ciutat en un laberint ple de paranys mortals.
La indignació veïnal ha obligat la ministra en funcions de Foment, Ana Pastor, a convocar urgentment una reunió la setmana vinent a Madrid amb l’alcaldessa del municipi, Laura Campos, i els tècnics d’ADIF per trobar una solució immediata a aquesta massacre. La pressió al carrer augmenta, impulsada per la Plataforma Tracte Just Soterrament Total (PTJST), i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha sumat a la campanya que exigeix l’eliminació de les vies ferroviàries en superfície a Montcada i Reixac.
