‘Koiné’ no agrada tothom

Un manifest a favor de l'exclusivitat del català enfronta els independentistes
Els diputats d'ERC, Rufián i Tardà
Els diputats d'ERC, Rufián i Tardà

Els darrers a signar el manifest del grup Koiné (‘llengua comuna’, en grec) han estat l’exvicepresident del Govern Josep Lluis Carod Rovira i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Però la llista dels qui estan en contra que el castellà sigui llengua cooficial a Catalunya és més llarga. Noms com els de Carme-Laura Gil, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Salvador Cardús, Maria Barbal, Narcís Comadira, Vicenç Villatoro, Isabel-Clara Simó, Antoni Dalmau o Patrícia Gabancho ja formen part del grup dels que han decidit que el català seria l’única llengua oficial en una futura república catalana.

La polèmica està servida, ja que, des de la poc ‘dubtosa’ ERC, han sortit veus que han renegat del que diu aquest manifest. Les veus discordants amb el manifest són, ni més ni menys, els diputats d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián i Jordi Tardà. Tots dos han estat clars en llurs ‘piulades’, dient que a una futura república catalana els dos idiomes seran oficials, català i castellà. Però no acaben aquí les veus que es mostren contràries al fet que només el català sigui llengua oficial en una futura Catalunya independent. El mateix president d’ERC, Oriol Junqueras, en un article publicat a El Periódico afirma que català i castellà haurien d’anar junt de la mà en un nou país independent.

El manifest del grup Koiné és taxatiu quan afirma que “denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república”.

El text, entre altres consideracions, diu que “denunciem la profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb les llengües d’immigració”.

El manifest del grup Koiné continua dient que “denunciem la ideologia política de l’anomenat «bilingüisme», que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides