Superpoblació en el territori nacionalista?

Novament, Iñigo Urkullu. A la pregunta de Luis R. Azpiolea (El País, dilluns 25 de gener de 2016) “Què li sembla el més alarmant a Catalunya?”, el lehendakari responia: “Que moviments socials sense responsabilitat política condicionen els partits que hem de rendir comptes a la societat”.

Com -cal preguntar-se- quelcom que el president del Govern Basc considera “alarmant”, amb prou feines suscita interès a Catalunya? Ens hem acostumat i ens sembla el més natural que entitats privades, sense suport democràtic, intervinguin en la política i intentin marcar la pauta als partits? Podria ser que l’abundància de subjectes en l’espai independentista genera efectes no desitjats? O serà, en fi, que Urkullu no percep amb suficient nitidesa la realitat catalana?

Catorze entitats i plataformes cíviques sobiranistes s’han unit entorn de l’organització Reiniciacatalunya.cat per, el pròxim mes de març, arrencar amb un nou procés, el de la “Convenció Constituent”. Si hi afegim els partits i algunes altres associacions que no figuren en aquesta llista, sembla evident que el territori nacionalista català amenaça de superpoblació. I, en aquest sentit -per allò de “cuanto menos bulto, más claridad“, de Carlos Puebla-, no estaria de més preguntar-nos si, per exemple, són els mateixos els que estan en un o un altre costat. Si no fos així, sembla no haver-hi suficient gent per omplir tanta sigla. O, per contra, si les sigles són solament això (sigles), resulta que no responen a la representativitat que s’adjudiquen.

Podria semblar que, com els bolets després d’un bon aiguat, les entitats neixen, creixen i es desenvolupen espontàniament en el favorable microclima del “procés”. Sí, pot haver-hi una mica d’això, però no al marge o en contra dels partits polítics independentistes. I, en qualsevol cas, com passa en els territoris superpoblats, uns (els partits) creen, influeixen o promouen (les entitats) i aquestes, al seu torn, donen marxa als partits.

Sigui com sigui, les entitats (ANC, Òmnium, Parlament Ciutadà, AMI, etc. etc.) tenen bona cura a desmarcar-se de la “política”. Així, Neus Lloveras, alcaldessa convergent de Vilanova i la Geltrú i nova presidenta de l’AMI, ha explicat que és “absolutament necessari continuar mantenint els partidismes fora de l’AMI”. Com es menja això? Es refereix, tal vegada, a tots els partits de Catalunya o solament apunta cap a Convergència i ERC, o sigui als “nostres”? És que els “nostres” estan vetats en l’AMI? Hi ha massa dels “nostres” per a tan poc espai?

No será, per casualitat, que després d’aquesta aparent pulsió per desmarcar-se de la “política”, entenent aquesta com “els partits”, batega una tirada pel “poble”, entès com a subjecte polític sobirà, més enllà de les urnes? Això justificaria la llegenda urbana segons la qual Artur Mas no ha fet res més que seguir el mandat del “poble”, obeir el que l’ANC en particular i unes altres entitats en general li han manat fer. Reiniciacatalunya.cat estableix entre els seus objectius “evitar que el Tribunal Constitucional pugui immiscir-se en aquesta fase prèvia a l’elaboració del text constitucional, atès que no partirà d’una iniciativa institucional, sinó de la pròpia ciutadania”. Construcció més aviat pròpia del Consell Nacional per a la Transició (12 catedràtics i professors, un empresari i Pilar Rahola) que, a aquest pas, no els ha de faltar treball.

Hi haurà, en fi, els qui creuen, no sense raó, que les “entitats” no són més que meres eines dels partits per, amb l’ajuda d’algun poder fàctic, “sacsejar l’arbre”, com va dir Xavier Arzallus. Ja s’encarregaria més tard algú de recollir les nous. En quin lloc queda llavors l’aparentada innocència de l’ANC, la mística d’Òmnium, la popularitat de l’AMI? És que les escenografies de l’11 de Setembre són únicament el que aparenten? És que entitats i partits són en realitat una mateixa cosa, amb diferents noms?

I què té d’estrany, en fi, que en un entorn business-friendly (Artur Mas) acabin entenent-se i organitzant-se les coses al seu estil? O sigui, fent veure el que no és, manipulant la caixa buida de la independència, trampejant.., com si de lobbies (amb pell de xai) es tractés. Tot això, a més, amb els problemes derivats de la superpoblació, com són els cop de colze, les empentes i fins i tot les ganivetades (polítiques), com ha dit el mateix Mas.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides