Un cupaire manresà i un santcugatenc

Restaven 20 minuts per les 20h i la militància cupaire que no havia tornat cap a casa –duien 11 hores d’assemblea- entrava en massa cap a la pista coberta d’atletisme de Sabadell per conèixer el resultat de la darrera votació: aquella que suposadament acabava amb la dicotomia Mas – març.

Uns apagaven les cigarretes i tots discutien sobre política mentre entraven ordenadament al pavelló. Els periodistes, que hi teníem l’entrada vetada, es quedaven alguns a la sala de premsa habilitada a un centre cívic a més d’un quilòmetre del pavelló i altres, pocs, al voltant del mateix recinte esportiu.

A les 20h només dos cupaires es quedaven a fora: un manresà i un santcugatenc. A diferència dels periodistes, cap d’ells volia viure en directe el resultat. Com quan un culer histèric prefereix veure algun tram del partit des dels passadissos de l’Estadi.

Els dos –de fet hi havia un tercer de procedència incerta- parlaven de la “responsabilitat” del resultat de la votació. I, com els 3.000 restants, discutien de política. Un dels tres, a més, es carregava a les esquenes una altra responsabilitat: una setmana abans de l’assemblea no s’havia inscrit perquè no sabia si votar per afavorir la investidura d’Artur Mas, o per oposar-s’hi. Dos dies després, és a dir, a cinc dies de l’assemblea havia decidit votar. I el dia de l’assemblea tenia “claríssim” que votaria “no a Mas”.

“Tal com han anat els resultats de les dues primeres votacions espero que al final no vingui d’un vot”, augurava el jove.

I va anar d’un vot. Del seu i de tants altres –en conec 4 sense comptar els que hagin pogut sortir a la premsa- que per problemes de darrera hora amb el cens no van ser inscrits i no van poder participar de l’assemblea.

La CUP s’equivoca amb les macro assemblees, que s’han demostrat poc útils per confrontar idees i poc pràctiques per prendre decisions. Delegar responsabilitats, la democràcia representativa, agilitza aquests processos tan feixucs.

Bona part de la militància i dels afins no estava ni està preparada per prendre decisions, com la de Mas – març. Ni ho ha d’estar. La seva feina és en el dia a dia, des dels ateneus, els casals, el carrer i les regidories dels ajuntaments. Com han fet els darrers 20 anys. És lògic que la política nacional, per desconeixement, els vingui gran i els generi dubtes i tensions.

La CUP va voler fer el salt a les institucions del país sense adaptar-hi el seu modus operandi. L’experiència parlamentària els ha anat molt bé, però hi ha errors que els poden sortir molt cars.

Coda:
Aquest article té banda sonora: “Don Vito y la revuelta en el frenopático”, de Kortatu

(Visited 31 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari