És inexplicable la fascinació que provoquen els dolents. L’exemple més clar és l’exministre de Finances grec Iannis Varufakis. La seva presència a Barcelona en una conferència per parlar d’Europa al Born Centre Cultural va desbordar les previsions dels organitzadors obligant-los a habilitar un nou espai al vestíbul. Minuts abans de començar l’acte, la cua de gent encerclava el museu mentre que a la sala ja no hi cabia ni una agulla. Més de 1.300 persones, la majoria gent jove, van escoltar les propostes de l’economista per construir una altra Europa.
Varufakis no va dir res de nou. Va criticar la falta de democràcia i d’intel·ligència de les institucions comunitàries que estan portant “a la fragmentació europea”, alhora que va lamentar el mal que aquestes polítiques han fet al seu país i al nostre. Jo em quedo amb com ho va dir. Segur de sí mateix, gesticulant amb les mans i amb un somriure burleta, es veia d’una hora lluny que tot el que feia estava ben estudiat. Per un moment vaig intentar imaginar-lo amb una melena arrissada, però em vaig horroritzar. Varufakis és com el nostre Romeva. Cap d’ells té un pèl de tonto.
Còmode amb l’auditori, l’economista es va deixar anar i no va estalviar comentaris irònics per referir-se als buròcrates de Brussel·les. “El total és molt inferior a la suma de les parts”, va assegurar referint-se al seu nivell intel·lectual, mentre que preguntat per l’Europarlament va reconèixer que “com a edifici era molt interessant”. Només se li va estovar una mica el to quan va parlar del mal tracte rebut per Grècia. “Arrossegàvem cinc anys de depressió i estàvem en fallida, però ens van dir que no, que les regles són les regles i el programa és el programa”, va explicar burleta.
També es va mostrar dolgut per la guerra bruta amb què la troika va respondre a la decisió del govern grec de convocar un referèndum. “Vam lluitar durant cinc mesos, ens van tancar els bancs i van manipular els mitjans de comunicació per desacreditar-nos, i tot i així un 62% va votar no. El referèndum va ser un punt d’inflexió però, per desgràcia, aquella nit el nostre govern es va rendir”, va recordar. El final ja el sabem tots: que no va servir de res haver votat que no, que Varufakis va plegar, i que la submissió de Syriza a l’Europa dels mercats ha fet molt mal als partits progressistes començant per Podem.
Tanmateix, no tot està perdut, segons el professor Varufakis. Les quatre crisis que assoten la Unió Europea –la bancària, la del deute, la de la pobresa i la de les inversions- tenen solució. Només caldria democratitzar les institucions de la UE i posar en marxa un New Deal a l’europea que estimuli la inversió, acabi amb la desigualtat i rebaixi el deute. En un pim-pam. Se li nota la fusta de líder que se sap estimat i odiat alhora. Tot i no pintar res en l’escenari polític actual, Iannis Varufakis somia encapçalar un projecte paneuropeu que doni sentit a la UE. Com a grec que és, també ell té la seva Ítaca encara que vagi de dolent de la pel·lícula.
