La despesa de la Generalitat de Catalunya en l’organització de la consulta alternativa del 9 de novembre del 2014 va ser d’almenys 3 milions d’euros. La Conselleria d’Ensenyament va destinar 2,8 milions públics per adquirir els 7.000 ordinadors utilitzats en les meses i 200.000 euros més per a la campanya de difusió de la votació i les paperetes.
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, van justificar la compra d’aquests equips informàtics dient que ja s’havia previst anteriorment per dedicar-los a finalitats docents i que el 9-N se’n va fer un ús puntual.
Fonts citades per Europa Press assenyalen que existeix una factura girada a la Conselleria d’Ensenyament que supera els 12.000 euros en concepte de transport del material informàtic als centres on es va votar la consulta. Aquesta factura, segons la mateixa informació, forma part de la documentació investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El preu del 9N original
El decret de la “consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya”, convocada pel Govern de la Generalitat i tombada pel Tribunal Constitucional (és a dir, el que convocava la versió original del 9N) preveia una despesa total que vorejava els 9 milions d’euros.
