Professionals clínics de la salut mental, docents, treballadors socials, associacions i familiars d’afectats impulsen un minuciós manifest que sol·licita la retirada del protocol del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
El manifest ha rebut més de 950 signatures, així com les adhesions de gairebé una quarantena d’entitats, entre elles el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, la Plataforma per a la Defensa de l’Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya i la Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes.
El Protocol per al maneig del TDAH infantil-juvenil en el sistema sanitari, presentat per Salut el passat 6 de maig, és, segons el relat governamental, un treball “consensuat” per “millorar el diagnòstic i el tractament” del TDAH a la sanitat pública catalana, elaborat per un grup de treball del Consell Assessor del Pla director de salut mental i addiccions format per experts multidisciplinaris de “diferents sensibilitats i mirades”.
Inclou 10 recomanacions “basades en l’evidència científica” per “homogeneïtzar l’atenció a tots els territoris”. Segons Carles Constante, director de Planificació i Recerca en Salut, “compartir criteri clínic és molt important per aconseguir el millor resultat en salut per a les persones i nosaltres hem d’assegurar l’equitat d’accés per a tothom”. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) n’és el garant del rigor metodològic i l’avaluador dels resultats.
Els autors i el seu criteri
L’homogeneïtzació de criteris i el fet d’esgrimir el consens, el rigor i la pluralitat dels signants destaquen entre els punts més durament criticats pels detractors d’aquest protocol. Alerten que s’ha fet un pas més “en la política de patologitzar i medicalitzar la vida en general i la infància i adolescència en particular”, que insisteix en la línia d’homogeneïtzar les pràctiques clíniques sense un consens real, endegada ja amb el pla d’atenció a les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, i que atempta contra la llibertat d’elecció del pacient perquè, sostenen, menysté “les diferents teories i pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques”.
Entre moltes observacions exposades -sobre criteris diagnòstics i tractaments, entre altres-, els crítics troben que s’està imposant el model “biomèdic-cognitiu-conductual”. Indiquen que el TDAH és complex i requereix consensos, però s’impulsen polítiques de reducció de la variabilitat clínica, segons denuncien.
El panell de 17 signants del protocol, la majoria representants o empleats dels grans proveïdors (privats), tampoc convenç. El manifest es fa ressò del fet que deu d’ells hagin declarat conflicte d’interessos en un annex del protocol, així com del finançament que nou signants han rebut de la indústria farmacèutica i la presència de membres l’AQuAS -jutge i part, així doncs- en el panell. Quant a l'”àmplia representació” adduïda sobre la tria d’experts, es critica que, en realitat, es limita al model que es vol fer hegemònic.
Manca de rigor
El manifest, així mateix, jutja el protocol com a poc rigorós en termes científics en diversos punts. En particular, on es refereix al TDAH com a “trastorn del neurodesenvolupament” i “d’origen neurobiològic”: sosté que no hi ha proves diagnòstiques d’aquesta causalitat. “És a dir, que ens volen vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat”, puntualitzen.
A més, s’atribueix al Departament de Salut una “perversió epistemològica” en la definició del TDAH: “No es pot dir que se segueixen estudis científics basats en proves i alhora donar per bones hipòtesis no comprovades d’estudis que ni tan sols es citen”.
“Si de tots els diagnòstics existents, és precisament el del TDAH el que més controvèrsia continua generant entre els professionals, no serà amb falsos consensos, i molt menys amb recomanacions úniques, que s’eliminaran les diferències clíniques”, adverteix el manifest, que advoca per l’elaboració d’una guia clínicament consensuada amb tots els representants dels centres de salut mental infantil i juvenil i els departaments d’Ensenyament i Benestar Social i Família.
Un altre manifest
Ben diferent és el punt de vista de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil, la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica i la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament.
Al seu torn, han signat un breu manifest favorable del protocol de Salut sobre el TDAH. Argumenten que el protocol té l’aval de l’AQuAS i que “està basat en la Guia de pràctica clínica de TDAH” publicada pel Ministeri de Sanitat, que “recull l’evidència científica sobre aquest trastorn”, indiquen.
Així mateix, aquestes societats aconsellen “una avaluació rigorosa des de l’àmbit científic de la pràctica clínica realitzada en el camp de la psiquiatria i psicologia clínica infantil” i consideren que la implementació de “Guies de pràctica clínica” ajuda a avançar en aquest sentit.
