La direcció d’Unió (UDC) s’aferra a la victòria del sí sobre el no en la consulta interna d’aquest diumenge, encara que sigui una victòria “pírrica”, com diuen els derrotats, per tan sols 125 vots de diferència: 1.451 a favor del sí i 1.226 a favor del no, que suposen un 50,9% de partidaris de la proposta de la direcció de Josep Antoni Duran Lleida i un 46,2% dels contraris.
En el cas que s’hagués imposat el no, Duran Lleida s’hauria vist obligat a renunciar al lideratge del partit, al capdavant del qual hi porta més de trenta anys, i probablement aquesta històrica formació s’hauria posat al costat d’Artur Mas en el Procés sobiranista. Amb la victòria del sí, s’esquerda la federació de CiU i els seus dos socis cada cop estan més a prop de concórrer per separat a les eleccions del 27-S. Les joventuts de Convergència (CDC) ja han demanat la dissolució de CiU.
El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, reconeix públicament que “algunes coses s’han pogut trencar”, però, a continuació, es preguntava si el que posa en risc no és el resultat de la consulta interna dels democristians sinó el pacte entre CDC i ERC.
La consulta interna d’Unió corrobora que es tracta d’un partit minúscul –han votat unes 2.600 persones, el 64,8% de la militància–, però molt influent, que forma part del govern de la Generalitat i que va encapçalar la llista de CiU en les últimes generals.
Si finalment es trenca la federació, Artur Mas repescaria per a l’anomenada llista del president algunes de les figures d’Unió que s’han decantat pel no en la consulta.
