La seqüència dels fets ja la deveu saber. La intervenció de la candidata a alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és durament criticada a Twitter durant el debat pre-electoral organitzat per BTV. La candidata número 4 d’ICV-EUiA per Girona, Marina Pibernat, s’enfada i twitteja: “Nada más bonito que ver en #BTVe15 la derechona catalufa rajando de Ada Colau. ESTAIS CAGAOS, ESCORIA“.
La xarxa s’exaspera. Li plouen els insults i les crítiques. Ella no afluixa, debat amb alguns twittaires i rubrica l’intercanvi amb un “CATALUUUUFUUUUUSSS”, després de qualificar de ‘fastigós’ el nacionalisme.
Ben poques hores després, ICV-EUiA de Girona la desautoritza i anuncia que ha renunciat voluntàriament al seu lloc a la candidatura electoral. El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, partit al qual pertany Pibernat, anuncia que se li ha obert un expedient i considera que “fer servir insults és inadmissible”.
Marina Pibernat replica que no es retracta de res i que està contenta perquè “m’he salvat d’una campanya que no em venia de gust”.
Amb qui hem d’estar?
Al llarg de la meva vida sempre he tingut tendència a posar-me del costat dels febles, de les minories. No em feu dir perquè, però sempre ha estat així. Algun component genètic masoquista potser. I Marina Pibernat representa els febles, la minoria que gosa plantar cara a Girona al missatge predominant institucional independentista. No la conec però la meva tendència instintiva és posar-me del seu bàndol.
Dels tres insults dels quals se l’acusa, escòria és el més lleig. Potser se’n podria desdir. “Catalanufus”, no ho trobo cap insult. És una expressió que encaixa amb molta gent que conec i que no tenen altra cosa al cap que Catalunya, independent, dependent o mig dependent. Són aquells que s’exciten amb l’expressió: “Esquerra? Dreta? Catalunya!”. Són catalanufus i no passa res.
I el tercer insult, fastigós, és el mateix que utilitza Jordi Évole en un altre tweet (avui va de tweets la cosa) per referir-se al lema de la campanya del popular Xavier García Albiol: “Netejant Badalona”. Fastigós és poc.
Je suis Marina. Un petit peu.
