Vergonya de ser europeu

Quan Espanya va entrar a la Unió Europea molta gent com jo va tenir la sensació que havíem passat a formar part d’una comunitat avançada, respectuosa amb els drets socials i humans, i que deixàvem enrere per sempre l’etapa de la dictadura. Algunes veus ens advertien dels riscos que la cessió de sobirania podia significar. Sobretot ens ho van avisar quan ens vam apuntar a l’euro sense pactar polítiques fiscals i monetàries comunes.

Des de l’esclat de la crisi econòmica hem descobert la insolidaritat d’una part d’Europa envers la resta. Els països creditors (ells o els seus bancs) han estat implacables amb els països deutors i la paraula solidaritat ha quedat tancada a les golfes durant anys. Ens ha dolgut, ens dol i esperem que més aviat o més tard construïm una Europa de tots i totes i no la d’uns contra els altres.

Però aquesta insolidaritat ha assolit un grau intolerable en el tracte amb les persones que volen venir a viure a la Unió Europea i és especialment dolorosa amb les que intenten fer-ho travessant la Mediterrània camí d’Itàlia. Aquest mar s’ha empassat la vida de més de 1600 persones embarcades des de Líbia o Tunísia des que ha començat l’any, prop de 700 d’elles, d’una sola tacada, la matinada de diumenge passat.

Itàlia va posar en marxa el programa Mare Nostrum de rescat d’immigrants, després que en morissin prop de 500 en el naufragi d’una barcassa, l’octubre de 2013. Itàlia es gastava 9,3 milions d’euros en aquest dispositiu. Va demanar ajuda a la Unió Europea i el novembre de l’any passat, el programa Mare Nostrum va ser substituït per l’Operació Tritó, amb un pressupost de només 2,9 milions d’euros. Lògicament, els mitjans dedicats a salvar les vides dels immigrants que se la juguen travessant el mar són molt menors. Hi ha menys vaixells i s’acosten menys a la costa africana.

I sempre la mateixa música. No hi ha diners. No hi ha diners per ajudar Grècia perquè tothom accedeixi a la sanitat gratuïta, no hi ha diners per evitar les retallades socials a Espanya, Portugal o Irlanda, no hi ha diners per evitar que centenars de nens, dones i homes s’ofeguin camí d’Europa.

Hi ha diners. El que no hi ha és vergonya. La que tenim, ara, molts per ser europeus.

Si algun dia Catalunya és independent i la volen a Europa, que no sigui aquesta que només pensa a quadrar els pressupostos i espolsar-se els immigrants que no vénen amb les butxaques plenes de diners. Vull creure que aquesta Europa insolidària la rebutgen els independentistes, els federalistes, els unionistes, i tots els que creuen que els drets humans estan per damunt i per davant de les consideracions econòmiques egoistes de països que es consideren rics i són els més pobres de tots. Miserables.

(Visited 43 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari