Amb independència de les simpaties ideològiques de cadascú, hi ha un fet constatable: Ada Colau s’ha erigit en el símbol de la resistència i de la lluita de les persones víctimes de l’atur i de la pobresa contra els abusos de la banca. La seva tasca com a portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha estat, des d’un punt de vista social i humà, valenta i encomiable i és just reconèixer-ho.
La crisi de 2008 -de la qual encara en patim les conseqüències- va ser una gran estafa financera i els qui han pagat els plats trencats d’aquesta criminal disbauxa són les famílies que van endeutar-se per comprar un habitatge en propietat. En punxar el globus especulatiu, milions de treballadors han perdut la feina i, per tant, molts d’ells s’han vist incapaços de poder fer front al pagament de la hipoteca.
Durant els últims anys, el comportament dels bancs, i de les autoritats polítiques que els han emparat, ha estat, en general, nefast. Per un cantó, han captat passiu a marxes forçades, enganyant els clients de bona fe amb tota mena de productes tòxics (participacions preferents, obligacions subordinades…) que després ha costat Déu i ajuda recuperar (els que han pogut). Per l’altre, han incoat, sense cap mena de pietat ni cap bri d’humanisme, milers de procediments de desnonament contra persones indefenses i sense recursos.
El cert és que avui no hi ha cap banquer facinerós a la presó i, en canvi, hi ha un devessall de famílies que han perdut llur habitatge. Amb l’agreujant que la legislació de l’Estat espanyol no contempla, de manera explícita, la dació en pagament i, per tant, les persones desnonades continuen mantenint viu el seu préstec amb l’entitat bancària que els el va concedir per comprar la casa.
La injustícia és tan escandalosa i feridora que la intensa activitat desplegada per la PAH per fer front als abusos de la banca té un mèrit extraordinari. No només amb l’organització de concentracions per impedir, amb les armes de la solidaritat i de la desobediència civil, l’execució dels desnonaments. També amb la seva incansable tasca mediadora i negociadora amb la banca i les administracions públiques per cercar solucions per a les persones que estaven a punt de perdre l’habitatge o amb l’alliberament de pisos buits per tal que les famílies sense sostre trobessin un aixopluc digne.
Ada Colau ha estat una de les capdavanteres d’aquest exemplar moviment cívic en defensa dels drets humans i contra la prepotència de la banca i de llur aliada, la classe política. Per això, ara que ha decidit fer el pas i presentar-se com a candidata a l’alcaldia de Barcelona, és necessari que totes les persones de bona voluntat, amb ideals i amb el sentiment de fraternitat a flor de pell li donem suport.
No són les sigles partidistes: és l’esperit!
