Aquest pròxim any 2015 no només és un any d’eleccions. També és un any de grans decisions, com la que ha d’adoptar el papa Francesc pel que fa al relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona. Segons el Codi de Dret Canònic vigent, els bisbes i arquebisbes han de presentar obligatòriament la seva renúncia quan compleixen 75 anys… i Lluís Martínez Sistach ja n’ha fet 77. Per tant, el seu anunciat relleu es dóna, ara sí, per imminent.
Segons els vaticanòlegs més ben informats, el candidat que compta amb més possibilitats d’ocupar la seu de Barcelona és, ara com ara, l’actual bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Juan José Omella, un prelat que plau molt al papa Francesc, a qui acaba de nomenar membre de l’estratègica Congregació dels Bisbes al Vaticà. Però aquesta opció xoca amb els anhels dels sectors més nacionalistes de l’Església catalana, que, de fa temps, tenen la seva pròpia travessa, formada per Joan-Enric Vives, l’actual arquebisbe de La Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra; l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler; i el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.
L’art de la Franja
Dotat d’una forta sensibilitat social, exmissioner al Zaire i responsable conciliar de Mans Unides -l’ONG de l’Església catòlica-, juga en favor de Juan José Omella per entrar amb bon peu a l’arquebisbat de Barcelona el fet que sap parlar en català, tota vegada que va néixer al poble de Cretes, a la Franja de Ponent. En la seva contra, que mai ha exercit el sacerdoci a Catalunya. Va estudiar al seminari de Saragossa, ciutat d’on va ser bisbe auxiliar sota la protecció d’Elías Yanes, el poderós expresident de la Conferència Episcopal Espanyola (1993-1999). A més, va exercir com a bisbe de la diòcesi de Barbastre-Montsó en plena “guerra” per les obres d’art sacre de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu Diocesà de Lleida.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
