La moció de censura

17 de desembre, dimecres. Aquesta és la data en què el Parlament de Catalunya debatrà les esmenes a la totalitat als Pressupostos pel 2015 que ha formulat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Esquerra Republicana (ERC) té aquí una oportunitat d’or per forçar la convocatòria d’eleccions anticipades. Si fa front comú amb la resta de grups de l’oposició –que ja han anunciat que votaran en contra d’aquest projecte de llei- i rebutja els Pressupostos abocarà el president Artur Mas a la convocatòria d’unes eleccions anticipades, com propugna Oriol Junqueras.

En democràcia parlamentària, l’aprovació dels comptes anuals és la prova que determina la legitimitat d’un govern. Si CiU no aconsegueix superar aquest escull quedarà en minoria flagrant i es veurà obligada a dissoldre el Parlament. Li queda el recurs de la pròrroga pressupostària, però això és una agonia que anticipa la imminent liquidació d’aquesta legislatura.

De raons per impugnar els Pressupostos del conseller minnesoto n’hi ha una pila. El capítol d’ingressos pivota sobre tres supòsits fantasmagòrics que només depenen de la “bona voluntat” política del president Mariano Rajoy i dels banquers:

1. L’activació, amb caràcter retroactiu, de la disposició addicional 3ª de l’Estatut de 2006 (759 milions)
2. Una bestreta sobre el Fons de Competitivitat (789 milions)
3. L’impost sobre els dipòsits bancaris que està pendent de sentència al Tribunal Constitucional (635 milions)

Acceptaran el president del Govern espanyol i els banquers fer aquest “regal” a Artur Mas? És aquest el preu de la pax catalana: és a dir, la “rebaixa” del soufflé independentista i la convocatòria de les eleccions autonòmiques l’any 2016?

Comptant amb aquests hipotètics ingressos, el conseller Andreu Mas-Colell es permet assegurar que els funcionaris de la Generalitat recuperaran l’any que ve les 14 pagues i els interins passaran a cobrar el 100% del salari. Una llaminadura molt atractiva pels 160.000 treballadors de l’administració autonòmica catalana, víctimes recurrents de les retallades dels últims anys.

En la seva conferència del passat 25 de novembre, el president Artur Mas va condicionar, de manera rotunda, l’avançament de les eleccions –com reclama ERC- a l’estructuració d’una llista unitària que aplegués tots els partidaris del Sí-Sí en la consulta participativa del 9-N. Oriol Junqueras va respondre a aquest envit amb una doble exigència: eleccions immediates, sí, però amb la fórmula del “paraigua” (diverses llistes amb el denominador comú de la independència).

El joc del president Mas és molt clar: intenta diluir les sigles de CDC –totalment socarrimades pels escàndols de corrupció- en una “llista de país” que, amb la bandera de la independència, li permeti continuar fent la viu-viu. Ja sabia d’antuvi que ERC no acceptaria el seu pla, però ha creat l'”ambient mediàtic”, amb la col·laboració dels opinadors de guàrdia, per intentar culpabilitzar Oriol Junqueras de sabotejar el procés sobiranista. Les últimes enquestes publicades assenyalen que la “jugada” li ha sortit bé. Ara només li queda engalipar alguns independents de bona fe de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural per trufar la “llista de país” i –ale, hop!- CDC, i tot allò que representa, ja ha estat refundada. Només queda per saber amb qui nom batejaran la criatura.

Però els plans d’Artur Mas pengen d’un fil i se’n poden anar fàcilment en orris. ERC, si vol, pot fer caure el Govern aquest pròxim 17 de desembre votant “no” als Pressupostos irreals d’Andreu Mas-Colell. Per la seva banda, el PSC i el PP tenen un “arma secreta” a la seva disposició que pot desestabilitzar el calendari de CiU i ERC: la presentació d’una moció de censura contra el president Artur Mas.

D’arguments per formular-la no en falten. L’acció de govern menada per CiU aquests dos últims anys és un desastre. El país està aturat i la Generalitat és incapaç de fer-lo funcionar. Per presentar una moció de censura cal que la signin el 10% dels diputats del Parlament i tant el PSC (20 escons) com el PP (19 escons) poden fer-ho. Amb una moció de censura en marxa, segons el reglament vigent, el president no pot procedir a la dissolució de la Cambra ni signar la convocatòria d’eleccions. El calendari colla: si, realment, Artur Mas vol convocar eleccions durant aquest primer trimestre del 2015 té com a data límit per fer-ho el 28 de gener per tal de fer-les el 22 de març, últim dia disponible per no trepitjar la convocatòria de les eleccions municipals del 25 de maig. Com és obvi, la presentació d’una moció de censura impediria aquesta maniobra.

De tota manera, jo tinc un interrogant que fa molts mesos que no em puc treure del cap. Per què Mariano Rajoy no ha “filtrat” mai als mitjans de comunicació el dossier dels comptes de la família Mas a Liechtenstein i Suïssa? Aquesta informació va ser enviada l’any 2008 per les autoritats alemanyes al Govern espanyol, gràcies al “xivatasso” d’Heinrich Kieber, un exempleat del banc Liechtenstein Global Trust (LGT). D’entre els 67 ciutadans espanyols que amagaven diners en aquest “paradís fiscal” hi havia Artur Mas Bernet, el pare del president de la Generalitat, i hi figuraven com a beneficiaris del dipòsit de més de dos milions d’euros la seva esposa i els seus fills.

Coneixent la trajectòria empresarial d’Artur Mas Bernet és impossible que tingués aquests dos milions al LGT, a més dels 2,3 milions que li van trobar a la UBS de Ginebra. No eren seus, és obvi que actuava com a testaferro. El dossier que té el Govern espanyol sobre aquests comptes acabaria, en un tres-i-no-res, amb la imatge i la carrera política d’Artur Mas i el president de la Generalitat ho sap.

Ras i curt. Fins que no s’aclareixi aquest misteri, jo no em crec res, ni de Mariano Rajoy ni d’Artur Mas. És més: dedueixo que actuen, des de fa anys, de manera concertada i que s’han dedicat i es dediquen a prendre’ns el pèl a tots els catalans per tal que el dit no ens deixi veure la lluna.

(Visited 37 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari