Ser d’esquerres és, per a mi, combatre les injustícies, les desigualtats, la pobresa, la manca de respecte als drets humans i la violència de tot tipus, tant en l’àmbit local com global. Una definició aproximada i millorable, clar.
Entre els drets humans n’hi ha un que em genera dubtes i contradiccions que és el dret a l’autodeterminació, perquè no sempre em queda clar com s’emmarca el territori o col·lectiu que té dret a autodeterminar-se i no poques vegades els que volen fer-ho pretenen crear illes de riquesa i benestar insolidàries. Catalunya és un territori relativament ben definit i, per tant, sembla lògic que els seus ciutadans decideixin de quina manera volen estar relacionats amb la resta del món. Digueu-li dret a l’autodeterminació, dret a decidir o dret a la dependència o a la independència. I Catalunya és un territori ric. Per tant, més susceptible de ser solidari econòmicament amb comunitats més pobres que receptor d’ajuts externs.
Crec, per tant, que així com el dret a votar la independència d’un territori és una qüestió força tècnica, el sentit del vot sí que té connotacions socials, on és diferent ser d’esquerres o de dretes. Per això, trobo que l’anunci d’una llista de país on s’hi apleguin ciutadanes i ciutadans d’esquerres, centre o dretes, amb l’únic objectiu d’assolir la independència de Catalunya que obviï les seves discrepàncies en l’àmbit social ha de ser rebutjada per les persones de mentalitat i trajectòria progressista.
Fins i tot la gent d’esquerres que simpatitza amb l’opció independentista hauria de denunciar aquesta voluntat d’aigualir les diferències ideològiques en una candidatura conjunta.
No es pot ser d’esquerres i hibernar les conviccions pròpies fins que canviï el marc territorial que t’envolta. S’ha de ser d’esquerres abans, durant i després d’una independència, si és que acaba arribant.
Entre altres raons, perquè qui fa la proposta està aplicant polítiques de dretes, durant molts anys, i no pensa renunciar-hi mentre la llista de país vagi fent via.
I perquè la proposta és renunciar a ser d’esquerres avui mateix, però no queda gens clar quan es podria tornar a denunciar que els catalans rics i benestants viuen la mar de feliços i tranquils mentre dura aquesta treva en la lluita de classes.
