Ni Espanya s’ha trencat ni la convivència a Catalunya sembla esmicolada. En canvi, la celebració de la consulta del 9N està esquerdant el Ministeri Públic.
La presentació d’una querella contra Artur Mas i Joana Ortega, ordenada pel fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha estat rebutjada per la Fiscalia Superior de Catalunya, que considera que no és procedent.
La reacció de Torres-Dulce per recuperar les regnes de la situació ha consistit a convocar una Junta de Fiscals de Sala, que se celebrarà aquest dimecres, i a assegurar que presentaran, al marge dels fiscals catalans, una querella ‘en solitari’ aquesta mateixa setmana.
En el supòsit més probable, la Junta donarà suport a Torres-Dulce, però tot i això, queda tocat per la ‘desmarcada catalana’ (dels del Govern el critiquen) i Mas, reforçat. La decisió dels fiscals catalans es basa en el fet que ja hi ha diversos procediments als jutjats sobre la consulta i en una manca de prohibició expressa del 9N alternatiu que els porta a qüestionar la base jurídica d’una acusació per desobediència.
Els fiscals catalans, encapçalats pel fiscal superior José María Romero de Tejada, han rebutjat actuar sota el criteri polititzat de Torres-Dulce. Però a banda d’això, existeixen dubtes tècnics sobre la formulació definitiva de la querella amb relació a la quantitat de delictes a atribuir -prevaricació i usurpació, afegits a desobediència- i d’imputats -no només Mas i Ortega, sinó també Ramon Espadaler i Irene Rigau-.
No és el primer cop que el 9N sacseja el Ministeri Fiscal. Martín Rodríguez Sol, anterior fiscal superior català, va titllar de legítim el “dret a decidir” fa un any i mig i va haver d’abandonar. Segons Torres-Dulce, a qui s’apunta com a artífex del relleu, les declaracions no van ser el motiu, sinó un “desajust en l’exercici” de les seves funcions. Funcions que exerceix, des del juliol del 2013, Romero de Tejada, al capdavant de la discrepant Fiscalia Superior de Catalunya.
