Els resultats del procés participatiu del 9-N no són una bona notícia pels independentistes ni pels interessos immediats del president Artur Mas. La participació ha quedat per sota de les expectatives que s’havien fet els convocants i el “sí-sí” no eixampla la clientela habitual de les últimes mobilitzacions i eleccions.
El cos electoral concernit per aquesta consulta era de 6,3 milions de persones, incloent-hi la franja de joves majors de 16 anys i els immigrants amb permís de residència. Això fa que la participació hagi estat només del 35%, percentatge que no dóna a la votació realitzada cap mena de rellevància exponencial (els organitzadors confiaven en arribar als tres milions de votants).
Els 2,2 milions de vots recomptats queden molt lluny dels 3,6 milions de les últimes eleccions autonòmiques celebrades l’any 2012 o dels 3,5 milions de les últimes generals. I això, malgrat que la campanya de mobilització electoral de cara al 9-N fa mesos i mesos que dura, amb una presència constant i massiva del “monotema” als mitjans de comunicació catalans.
El vot assolit per l’opció “sí-sí” tampoc no convida a l’optimisme dels partits independentistes. Al cap i a la fi, l’1,8 milions de paperetes que ha recollit aquesta opció retrata una “foto fixa”: la dels participants a la V del passat Onze de Setembre (segons el recompte de la Guàrdia Urbana) o la suma aproximada (descomptant els federalistes d’ICV i els confederals d’UDC) dels votants dels partits del ‘bloc sobiranista’ a les eleccions del 2010 i del 2012.
El ‘procés participatiu’ ha incentivat i mobilitzat fins a l’últim vot independentista. I el resultat és el que és: aquests 1,8 milions de votants pel “sí-sí” signifiquen el 29% de la població catalana que estava convocada a les urnes aquest 9-N.
