Als molts misteris que acumula la política catalana dels darrers temps se n’hi ha afegit un de nou: per què va sanglotar Oriol Junqueras durant una entrevista amb Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio?
Terribas va atribuir-ho a la tensió. S’entén que es referia a la tensió que viu el president d’Esquerra Republicana pels estires i arronses del procés sobiranista. Els malpensats podrien pensar que la periodista es referia a la tensió que, a vegades, acompanya les seves entrevistes. Però més aviat amb polítics amb el pensament com el de Junqueras els sol tractar amb un carinyo que no dedica a d’altres.
Si hi hagués eleccions ara tots els sondejos indiquen que ERC seria el partit més votat i, per tant, Junqueras tindria molts trumfos per substituir Artur Mas com a president de la Generalitat. Això dóna més relleu a la necessitat de saber perquè va sanglotar quan deia: “Fem-ho d’una vegada, si us plau. Ho demano amb esperança i al mateix temps amb l’angoixa d’aquell que sap que perdre el temps no és bo”. Es referia a proclamar la independència com més aviat millor.
És evident que aquesta proclama no justifica els sanglots. Si Artur Mas reaccionés igual, amb la de proclames històriques que porta fetes els darrers anys, no guanyaria per a mocadors.
Hi ha explicacions que desconeixem? Problemes de salut? De Junqueras o algú proper? És un terreny relliscós i més val no fer conjectures.
Però em resisteixo a creure que l’emoció provingui del neguit per la il·lusió que li fa que Catalunya sigui independent. És en ocasions com aquesta quan me n’adono que el títol de Psicologia que em vaig treure fa un munt d’anys no em va servir de gran cosa.
Estan bojos aquests catalans!
