Més enllà del mainstream polític i mediàtic estatal, el traspàs del president del Santander, Emilio Botín, no ha generat gaire homenatges a la seva figura. Les xarxes, en particular, van plenes de comentaris que constitueixen un relat alternatiu al dels elogis al “gran banquer” “ambaixador de la marca Espanya”. Els esbomben emissors que no són sospitosos d’haver intercanviat favors amb el milionari càntabre.
Una de les reaccions més contundents (i difoses) en aquest sentit ha estat la de la promotora de Guanyem Barcelona i exportaveu de la PAH, Ada Colau:
Durante 5 años he vivido d cerca el dolor y desesperación d miles d familias estafadas x Botín y sus secuaces. No callaré el día d su muerte
— Ada Colau (@AdaColau) septiembre 10, 2014
Botin ha muerto sin ser juzgado ni devolver lo robado. Que nadie se confunda: su banco mantiene la deuda y no pararemos hasta cobrarla!
— Ada Colau (@AdaColau) septiembre 10, 2014
La figura més cèlebre de Podemos, Pablo Iglesias, per la seva part, ha intervingut a laSexta per etiquetar Botín com l’exponent de “l’excessiu poder polític i econòmic dels bancs”.
La Gaceta, d’Intereconomia, ha compilat i retret alguns tuits més punyents i amb més humor negre de “l’esquerra”, entre ells els de la mateixa Colau, el raper Pablo Hasel, la revista Mongolia o la monja Lucía Caram.
A banda del fragor als social media, opinions més assossegades s’han referit al president del Santander. El catedràtic d’Economia Aplicada Juan Torres López ha analitzat a Público la trajectòria de Botín com a banquer, de qui ha dit que “reflecteix millor que ningú a Espanya el poder d’una casta que actua per sobre del bé i el mal” i que ha estat “el paradigma de banquer causant de danys i d’una crisi descomunal que surt indemne de qualsevol cosa que faci”.
Per la seva part, El diari de l’educació, publicació de la Fundació Periodisme Plural, exposa un vessant menys conegut d’Emilio Botín: “va fer de l’entitat financera [el Santander] la punta de llança de la col·laboració público-privada en l’àmbit universitari“. El Santander, sota la direcció de Botín, va estrendre la seva influència com cap altre banc entre les universitats espanyoles i llatinoamericanes, mitjançant nombrosos convenis i donant suport a projectes.
