El ‘Bati’ s’ha perdut la confessió de Pujol

Després que Jordi Pujol confessés que va amagar diners a l’estranger durant 34 anys tots hem mirat enrere, reconstruint una mica les nostres històries personals. En fer-ho, m’he topat amb Joan Lloret Devesa, el Bati. Pujol va emetre el comunicat de confessió el 25 de juliol passat. El Bati va morir un 24 de juliol, el de 2006. Ara ha fet vuit anys. Ell en tenia aleshores 54.

Va ser un dels periodistes que es van creure, si més no durant una temporada llarga, que la seva feina era el control del poder i dels polítics. La seva perseverança i tossuderia en les denúncies quan era corresponsal d’El País al Baix Llobregat va provocar la dimissió d’algun alcalde socialista de la comarca.

Ens vam conèixer al Diari de Barcelona i vam treballar junts en algun reportatge d’investigació. El recordo trucant a la dona de l’aleshores conseller Antoni Subirà des de la redacció del diari per interrogar-la per no sé quin afer tèrbol.

Però el moment més divertit que vam compartir va ser el dia que em va proposar d’anar a parlar amb el cap de premsa del departament d’Economia. El titular del departament era, aleshores, Macià Alavedra. Mentre esperàvem, vaig tafanejar una impressora que hi havia a la sala on érem i hi vaig descobrir un document del qual algú n’havia fet fotocòpies i se l’havia deixat oblidat. Li vaig donar una ullada, em va semblar que potser era interessant i me’l vaig guardar en una butxaca.

En sortir, el vam mirar amb calma i va resultar que era un acord del departament que acceptava com “incobrables” un seguit de préstecs que havia fet. Perdonava els deutes d’uns quants grups de comunicació i empreses vinculades a dirigents i diputats convergents. Estava clar que estàvem davant d’un cas greu de favoritisme i corrupció.

L’endemà, el Diari de Barcelona publicava en portada el document sencer. Se’n va organitzar una de gruixuda, incloses les amenaces de querella contra nosaltres per haver robat un document oficial. Per sort, les amenaces no es van concretar perquè segurament el Bati i jo hauríem “pillat”.

El periodisme d’investigació a vegades circula per camins insospitats. “Tiempos aquellos” que no tornaran. Si més no, amb en Joan Lloret Devesa al costat.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.