«Amb els Borbons, la realitat supera la ficció», acostuma a recordar José María Zavala, autor del llibre Bastardos y Borbones (Plaza&Janés, 2011) en el qual recopila els nombrosos fills secrets de la dinastia que ha regnat a Espanya des de fa tres segles. Veritat o mentida, a Joan Carles també el persegueixen suposats bastards i, potser per aquest motiu, el govern de Mariano Rajoy intenta tenir com més aviat millor una llei d’aforament per protegir-lo de demandes de paternitat ara que ha perdut la immunitat judicial en deixar de ser cap d’Estat.
El Congrés dels Diputats acaba d’aprovar un aforament especial per al rei jubilat i el Senat el ratificarà en els dies vinents. Ho han colat com una esmena a una llei que ja estava en tràmit, tot i que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va recomanar que ho fessin mitjançant la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un procediment jurídicament impecable, però més lent, que hauria deixat ‘desprotegit’ Joan Carles fins a finals d’any. Massa temps, sobre- tot quan dos dels seus suposats bastards, el català Albert Solà i la belga Ingrid Sartiau, han anunciat que insistiran en les demandes de paternitat que, fa dos anys, havien estat arxivades precisament perquè, en aquell moment, el rei era inviolable, ja que cap jutjat podia investigar-lo.
La premsa espanyola passa de puntetes sobre aquestes reclamacions, però, en altres països, ho expliquen sense embuts: per exemple, el setmanari colombià Semana relata en la secció de confidencial que el problema de Joan Carles és que tindria «algun fill natural que altre» i, per protegir-lo de les demandes, el govern espanyol li ha donat «una manita» amb la tramitació urgent de la llei. Els suposats bastards de Joan Carles donaran molta guerra. La belga Ingrid Sartiau, de 48 anys, fa referència en la seva pàgina de Facebook a la coronació del «meu germà Felip». Fa un parell d’anys, Sartiau es va aliar amb Albert Solà per presentar una demanda conjunta de paternitat acompanyada d’una prova d’ADN del laboratori belga Forensic Genetics que concloïa que hi ha el 91% de possibilitats que siguin germans.
Sartiau resideix a Gant (ciutat de la regió de Flandes), però viatja sovint a Espanya per explicar la seva història a qui la vulgui escoltar i per tramitar les demandes. La seva mare, Liliane Sartiau, va conèixer Joan Carles el 1956, a França. Es van tornar a trobar deu anys després, en una fira a Luxemburg, i nou mesos més tard naixia Ingrid, segons la versió que explica ella mateixa.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
