Luis Bárcenas i Fèlix Millet són dues històries paral·leles que tenen dos escenaris diferents (Madrid i Barcelona) i un destí comú: Suïssa. Si Luis Bárcenas va saquejar 47 milions d’euros de les arques del PP, Fèlix Millet va robar 36 milions del Palau de la Música. Si a Luis Bárcenas li agradaven els viatges de gran luxe (safaris a Sud-àfrica, estades als millors complexos hivernals d’Europa i els Estats Units…), a Fèlix Millet, també (les Maldives, Kènia, Mèxic, la Polinèsia, Dubai…). Luis Bárcenas tenia un xalet a la Val d’Aran, Fèlix Millet, també. Luis Bárcenas cobrava “donatius” de les constructores que després rebien contractes de les administracions governades pel PP, Fèlix Millet cobrava comissions de les constructores que havien rebut adjudicacions de CiU. Luis Bárcenas confiava en la banca suïssa (Dresdner Bank i Lombard Odier), Fèlix Millet, també (Société Générale Suïsse).
Però Luis Bárcenas és, des de fa un any, a la presó de Soto del Real i Fèlix Millet es passeja tan ample pel carrer. Per què? Doncs perquè Luis Bárcenas ha “cantat” i ha posat en perill tota la “casta” de Madrid, començant pel president del Govern, Mariano Rajoy, a qui durant anys havia pagat en negre generosos sobresous i que, per això mateix, ja hauria dimitit en qualsevol altre país europeu. En canvi, Fèlix Millet ha callat, fins ara, com un “puta” i no ha dit ni piu dels seus negocis amb Convergència Democràtica i amb la FAES de José María Aznar. Per això ha estat premiat amb la llibertat i quan el jutgin tindrà més de 80 anys i sap que mai més no trepitjarà la presó.
És a dir, Luis Bárcenas ha decidit col·laborar amb la justícia i explicar tot allò que sap de la corrupció del PP… i l’han tancat a la garjola. Fèlix Millet guarda un silenci sepulcral –ai, si parlés sobre els 6,9 milions d’euros que va treure per finestreta bancària i no se sap a quines butxaques van anar a parar…- i això li val poder fer vida normal. Certament, això és el món a l’inrevés, si no fos perquè Espanya i Catalunya són uns països on la màfia (el PP a Madrid i CiU a Barcelona) està incrustada en la cúpula del poder polític.
Ara que el rei d’Espanya, Joan Carles I, ha abdicat, el virrei de Catalunya, Jordi Pujol, hauria de ser generós i fer el mateix. Tots dos manen, si bé, formalment, no governen. Entenem-nos: Artur Mas és l'”encarregat” que la família Pujol ha posat al capdavant de la Generalitat per tal que, amb l’ajuda de Felip Puig, vetlli pels interessos econòmics del clan. La suprema prova de fidelitat i lleialtat mútua es guarda en un banc de Liechtenstein.
El rei Joan Carles I ha “sacrificat” la seva filla Cristina en l’altar de la transparència que exigeixen els nous temps, però el vell Pujol es nega a oferir el cap del seu fill Oriol, imputat pel cas de les ITV, i encara és, fins que no es decideixi el contrari, secretari general de CDC i candidat in pectore a la successió al palau de la plaça de Sant Jaume. El rei Joan Carles I ha exigit, això sí, l’aforament a Mariano Rajoy per tal que pugui gaudir de la seva immensa fortuna, aconseguida no se sap com, sense que els jutges l’emprenyin. En aquesta tessitura de ‘fi de cicle’, el virrei Jordi Pujol també reclama l’aforament (en aquest cas, l’arxivament del sumari) pel seu fill gran, Jordi Pujol Jr., i per la seva dona, Marta Ferrusola, a qui l’Audiència Nacional té pensat citar a declarar pel tràfic de diners a Andorra.
Quan Jordi Pujol parla d’independència està parlant d’immunitat i d’impunitat pels “seus”. Si el rei té aquest privilegi, per què no el té el virrei? Aquesta és la qüestió.
