El passat 19 de juny, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir posar a prova la fortalesa ideològica dels seus simpatitzants d’esquerres. Coincidint amb una setmana d’activitats de protesta a nombrosos hospitals contra els efectes de les retallades a l’atenció sanitària, les llistes d’espera, el tancament de plantes i quiròfans i les privatitzacions de serveis, va organitzar la presentació de la seva sectorial de Salut.
L’acte es va fer al Col·legi de Metges de Barcelona i hi va participar el seu president, Jaume Padrós. També hi va ser la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Però el plat fort va ser la intervenció d’Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal del sector privat que presidia Boi Ruiz abans de marxar a la conselleria.
Helena Ris va presentar el document de la sectorial de salut de l’ANC “Limitacions actuals i perspectives en la Catalunya independent”. Cap al·lusió al combat de la societat civil catalana per aturar les retallades al sector sanitari i els seus efectes nocius sobre la població. I cap presència de les entitats que estan en aquest combat. Haurien fet nosa?
L’ANC li ha posat difícil als independentistes d’esquerres sentir-se representats per les seves sigles. La gent progressista que s’ha empassat alguns gripaus per justificar la seva opció independentista, poc compatible amb l’internacionalisme tradicional de l’esquerra, es troba ara amb la dificultat d’assumir un nou argument: “Primer, la independència, encara que sigui al costat dels que retallen els serveis sanitaris, amb les repercussions que suposen per la salut física i psíquica dels catalans, i les empreses que se’n beneficien”.
Conec molts amics i amigues independentistes que continuaran sent-ho, però als quals l’Assemblea Nacional Catalana els ha caigut als peus.
