La història podria nodrir la imaginació d’un novel·lista. La premsa italiana fa setmanes que suca molla amb un dels darrers casos de corrupció que ha sacsejat el país. El novembre passat, la policia va irrompre a la casa que l’orde religiós dels Camils, o Camilians, tenen al rovell de l’ou de Roma, a la Piazza della Maddalena. L’objectiu no era altre que Renato Salvatore, el superior de la congregació, de 58 anys, un religiós fotogènic i aparentment simpàtic, si tenim en compte les imatges que aquests dies guarneixen la informació en els grans mitjans de comunicació d’Itàlia.
Presumptament, Salvatore formaria part d’una xarxa organitzada per delinquir en la qual seria una peça clau l’empresari Paolo Oliverio, un home amb interessos en el sector hospitalari que hauria teixit amb Renato Salvatore una estructura d’interessos basada en la construcció i arranjament d’un seguit de centres sanitaris en mans dels Camils. L’aliança amb Salvatore era crucial per ell, però un obstacle s’obria per coronar molts dels seus afanys.
El cap dels Camils havia d’afrontar una reelecció difícil el mes de març, quan el seu càrrec es posava en mans d’una assemblea de delegats de l’orde. Salvatore no les tenia totes. El procés electoral es presentava complicat. Li preocupava sobretot l’actitud de dos delegats de l’orde, als qui tenia per enemics segurs. I va decidir demanar ajuda al seu amic i soci Paolo Oliverio.
Un segrest
Del 9 al 13 de maig va tenir lloc el 57è. capítol de l’Orde dels Camils. Coincidint amb aquest encontre, dos membres de la Guàrdia de Finances, el cos policial dedicat a perseguir el delicte fiscal a Itàlia, van retenir dos religiosos que havien d’assisitir a la trobada de l’orde i que eren, sembla, adversaris jurats de Salvatore. Van ser sotmesos a un interrogatori i no se’ls va deixar marxar fins que Salvatore havia estat reelegit.
Segons ha informat la premsa italiana, els policies de la Guàrdia de Finances estarien vinculats a Oliverio i Salvatore, i el segrest o retenció formaria part d’una conxorxa per facilitar que Salvatore es perpetués en el poder intern (un nou mandat de sis anys) i que Oliveiro pogués seguir manegant els seus interessos al davant de diversos hospitals de l’orde.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
