“Si molta gent del meu país està disposada a arriscar la seva vida en una pastera tractant de creuar l’Estret com anava jo a resistir-me a la invitació d’un europeu ben vestit que em va prometre fer-me una estrella del futbol?”. Així comença la petició que Alassane Diakité, un jove futbolista nascut a Mali i resident a Madrid, ha adreçat al president de la UEFA, Michel Platini, a través de la plataforma Change.org.
Diakité reclama a la UEFA i a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), un Codi de Conducta que acabi amb el tràfic de menors en el futbol europeu, del qual treuen profit econòmic i esportiu els clubs de més alt nivell. Segons ha explicat el jove futbolista malià, es calcula que actualment hi ha a Europa més de 20.000 nois africans que van arribar quan eren menors somniant ser futbolistes professionals i que avui malviuen com poden per carrers de ciutats del considerat primer món.
La història de Diakité és la mateixa que han viscut molts joves futbolistes africans amb el talent suficient com per atraure l’atenció de tècnics de clubs de futbol amb centenars de milions d’euros de pressupost. “Quan tenia 15 anys va venir a veure’m un home que em va prometre que podia convertir-me en una estrella del futbol a Europa. Els meus pares van invertir tots els seus estalvis per pagar el que aquest home els demanava a canvi. Però quan vaig arribar a França, en lloc de portar-me a un estadi de futbol, em van ficar en un soterrani durant mesos, sense veure una pilota”.
“La FIFA prohibeix que els clubs europeus contractin menors de 18 anys de fora d’Europa. Així que el que fan alguns agents és atreure’ns amb promeses de glòria, i portar-nos a Europa amb beques falses, contractes de treball com a jardiners o empleats del bar de l’estadi, falsificant la nostra edat en el passaport. I si al final resulta que no som el nou Eto’o o el nou Drogba, ens deixen tirats i ens abandonen en un país que no coneixem, lluny de les nostres famílies i sense diners“, ha explicat
El jove Alassane ha aconseguit redreçar la seva vida a Espanya, on va arribar des de França pel seu compte: “Gràcies a la bondat del Club Deportivo Canillas he pogut trobar una sortida digna: jugo a futbol i sóc entrenador de nens”. El futbolista, però, desitja que la història no es repeteixi mai més: “Jo he estat víctima i he sobreviscut, però molts no ho aconsegueixen. La meva gran motivació i l’únic que pretenc és que això no torni a passar amb altres nens com ho era jo”.
