La jutge interina encarregada del cas, Elisabet Castelló, i els fiscals anticorrupció de Barcelona, Fernando Bermejo i Emilio Sánchez-Ulled, han rebut dels responsables policials encarregats de la investigació diligències i dades si més no contradictòries o farcides d’errors, intencionats o no, que han servit de base per orientar la culpabilitat dels fets cap a uns presumptes innocents, en aquest cas l’exdirector i tres exempleats de l’agència de detectius Método 3.
No cal analitzar amb profunditat el sumari instruït fins ara per descobrir algunes incongruències documentals que ratifiquen aquests indicis de muntatge i detectar la presència de greus errors en la investigació policial. Si ens retrotraiem a l’origen del cas, aquest comença amb la denúncia presentada el passat 13 de febrer per Jordi Cornet, actuant com a secretari general del PPC, contra els diaris El Mundo i El Periódico.
Dos dies abans, aquests rotatius havien publicat detalls de la gravació del dinar celebrat el 7 de juliol de 2010 en un reservat del restaurant La Camarga entre Alicia Sánchez-Camacho i l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez. El motiu de la denúncia adduït per Jordi Cornet, actual delegat del Consorci de la Zona Franca, en la seva compareixença davant la policia era que «es facin les investigacions necessàries per determinar l’autoria d’una sèrie de vigilàncies i seguiments que poden estar patint diferents càrrecs del partit, cosa que afectaria el secret de les seves comunicacions i la seva intimitat».
Confessió voluntària
Atès que les informacions periodístiques publicades explicaven que aquesta gravació havia estat efectuada per l’agència de detectius Método 3 -que havia tancat el negoci el mes d’octubre de 2012, ofegada pels deutes-, el seu exdirector, Francisco Marco, es va presentar voluntàriament a les dependències policials el 15 de febrer per donar una detallada explicació dels fets. El mateix va fer Álex Borreguero, l’empleat que va posar la gravadora al reservat del restaurant.
No obstant això, amb aquestes declaracions voluntàries no n’hi va haver prou. Al contrari. D’elles es desprenia que Alicia Sánchez-Camacho sabia en tot moment que el seu dinar amb Victoria Álvarez estava sent gravat. És més, a Método 3 s’havia proposat que ella mateixa portés la gravadora a la bossa, proposta que va rebutjar al•legant que es «posaria nerviosa». És a dir, si la presidenta del PPC era, des del primer moment, art i part en l’enregistrament de La Camarga, era impossible que hi hagués un delicte i, per tant, la denúncia quedava invalidada d’arrel.
Més informació a l’edició en paper d’aquesta setmana d’EL TRIANGLE
