El passat dijous 3 d’octubre el grup anarquista anomenat Comando Insurreccional Mateo Morral va col·locar un artefacte explosiu a la basílica del Pilar de Saragossa, que va causar ferides lleus a una turista que es trobava a pocs metres, i danys materials de poca consideració. L’artefacte estava format per una bombona de gas plena amb dos quilos de pólvora negra i un sistema de rellotgeria dissenyat per a la seva activació.
L’endemà de l’explosió aquest comando anarquista va reivindicar l’acció a través d’un comunicat penjat al web Contra Info. En el comunicat explicaven que no tenien intenció de provocar cap dany als turistes i els feligresos, i apuntaven les raons que havien motivat la col·locació de l’explosiu a la basílica del Pilar. Un dels motius esgrimits és que consideren aquest temple religiós un “estendard feixista” i adverteixen que “llocs com aquest no són ni seran mai llocs segurs”. En el text escrit per reivindicar l’acció també critiquen la Verge del Pilar com a patrona i reina de la hispanitat i lamenten que es faci gala de “l’extermini provocat per la civilització” en el continent llatinoamericà.
Aquest grup d’anarquistes també recorda que després de la victòria de l’exèrcit franquista en la Guerra Civil espanyola el 1939, es va declarar el Pilar “temple nacional i santuari de la raça”, i va passar a ser un “lloc privilegiat per a Franco i el seu seguici”. La col·locació de l’artefacte explosiu a la basílica del Pilar no és casual des del punt de vista del comando anarquista perquè recorden que en el temple hi ha enterrat l’exarquebisbe de Saragossa Juan Soldevila, que va morir el 1923 a mans del grup armat anarcosindicalista conegut com Los Solidarios, integrat entre d’altres per Buenaventura Durruti. El cardenal Soldevila era molt conservador i molt mal vist pels anarquistes, que el consideraven un dels financers dels pistolers de la patronal.
L’anarquista Mateu Morral
D’on prové el nom de Mateu Morral? Es tracta d’un anarquista català nascut a Sabadell el 1880, conegut sobretot per ser el responsable de l’atemptat contra el rei Alfons XIII i Victòria Eugènia. Aquest atemptat va tenir lloc el 31 de maig de 1906, el dia de les noces dels monarques espanyols, i el va dur a terme amb una bomba de fabricació casolana, oculta en un ram de flors que va llançar contra la comitiva reial des d’una balconada. Una acció que va provocar la mort de trenta persones, però tant Alfons XIII com Victòria Eugènia van resultar il·lesos de l’explosió.
PODEU LLEGIR TOT EL REPORTATGE SENCER A L’EDICIÓ DE EL TRIANGLE EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
