La vaga indefinida que ha començat aquest dilluns a Balears ha aturat de forma massiva les classes a tots els nivells educatius. Classes buides a totes les Illes i una massiva concentració que aplegà a més de 4.000 persones davant del Consolat de la Mar a Palma, per reclamar una educació pública de qualitat i en català.
Segons els sindicats convocants (STEI-i, FECCOO, UGT i Anpe) l’aturada durant la primera jornada ha estat secundada per 4.524 dels 7.293 professors de les Illes que podien fer vaga, mentre que els serveis mínims van estar conformats per 2.320 docents. D’aquesta manera, els sindicats han recordat que només podien fer vaga 4.973 professors, dels quals 4.524 l’han secundada.
En percentatges, això suposa que el 91,13% (3.050) de docents a Mallorca va fer vaga; el 91,6% a Menorca (643), el 89,46% a Eivissa (764) i el 95,71% a Formentera (67). Per nivells, va ser recolzada pel 93,6% en els centres d’Infantil i Primària, percentatge que se situa en el 89,14% en els Instituts d’Educació Secundària i al 52,38% en d’altres ensenyaments. A la concertada, el seguiment va ser del 37% a Mallorca, del 36% a Menorca i del 13% a Eivissa.
La Conselleria d’Educació, per la seva banda, va tenir en compte a tots els docents per igual i va xifrar la participació global en un 22,2%, en afirmar que dels 15.215 docents registrats van fer vaga 3.379, una mitjana que en el cas de l’ensenyament públic va arribar al 27,1% (3.034 persones) i a la concertada només al 8,6% (345).
Els motius de la vaga
El professorat de Balears porta dos anys patint retallades en les seves condicions laborals, al que cal afegir-hi una forta repressió cap aquest col·lectiu per part de l’actual Govern del PP. Només el curs passat el professorat ja convocà tres vagues per reclamar a l’Executiu Bauzá un canvi en la seva política educativa, si bé els populars encara han radicalitzat més la seva postura. Això s’ha materialitzat en la creació d’una llei de símbols que pretén evitar l’ús de llaços quadribarrats a les façanes dels centres i amb l’arribada a les aules aquest curs, del Decret de tractament integrat de llengües (TIL). Aquest controvertit Decret suposa, amb l’excusa de la introducció del trilingüisme, que quedi anul·lada la possibilitat de què hi hagi immersió a les escoles.
Onada de solidaritat
Per poder afrontar l’aturada l’Assemblea de Docents de les Illes Balears ha obert una caixa de resistència que ja porta 10.000 euros recaptats. Aquests diners serviran per ajudar als vaguistes que tinguin més càrregues econòmiques i per afrontar possibles sancions. L’onada de solidaritat econòmica cap als docents de l’arxipèlag ha arribat d’arreu dels Països Catalans i fins i tot les CUP o l’exjudador del F.C. Barcelona, Oleguer Presas, han fet la seva aportació.
