Dos dies després que el Comitè Olímpic Internacional (COI) anunciés que Tòquio serà la seu dels Jocs Olímpics del 2020, Madrid segueix buscant a explicacions a la derrota. La delegació espanyola va arribar a Buenos Aires convençuda de les seves possibilitats però les opcions reals, si realment en tenia, van quedar sepultades durant la setmana de ‘lobbing’ a l’hotel Hilton de la capital argentina. I un dels fets clau d’aquest procés va ser la portada del diari El Mundo de dimecres passat.
“50 dels 98 membres del COI han promès votar Madrid”. Aquest era el visionari titular de portada del diari que dirigeix Pedro J. Ramírez el 4 de setembre, reforçat amb un gràfic prou aclaridor. En un món global, la informació no va trigar a arribar a Buenos Aires i va generar mala maror al COI, fins al punt que el president Jacques Rogge no va dubtar a trucar a Juan Antonio Samaranch, fill del seu predecessor i un dels tres espanyols membres del COI. “Juan, ¿què és aquest article?”.
Segons ha explicat el corresponsal a Buenos Aires de l’agència alemanya DPA, Rogge volia saber si la candidatura madrilenya era la responsable de la filtració d’una llista de vots i noms a ‘El Mundo’. Samaranch fill va jurar i perjurar que no havien filtrat cap llista, però el mal ja estava fet. “Em va molestar que aparegués el meu nom atribuint-me un vot”, va dir un membre del COI a DPA.
La sensació de vots perduts es va instal·lar en la delegació de Madrid 2020, com després confirmaria el resultat de la votació, malgrat que el president del COE, Alejandro Blanco, un dels impulsors d’aquesta tercera candidatura consecutiva, s’entestava a fer creure que no seria així.
La paradoxa és que el mateix president del COE podria ser l’origen de la filtració al diari El Mundo. Blanco ha compartit tertúlies radiofòniques i televisives amb l’enviat especial que signava l’article, Orfeo Suárez, amb qui també ha participat en diversos actes vinculats a l’esport durant els últims anys. Segons el periodista Ramón Trecet, Blanco va ser qui va explicar a Suárez que Madrid comptava amb el suport d’una cinquantena de membres del COI, i el periodista ho va decidir publicar.
