Fugint cap a Madrid

El factor capitalitat ha estat determinant en la major part dels casos d'empreses catalanes que han traslladat la seu fiscal a Madrid
Ignacio González
Ignacio González

L’únic empresari català que ha amenaçat el Govern de la Generalitat amb marxar de Catalunya si assoleix la independència ha estat l’editor José Manuel Lara Bosch. Cap de les 1.060 empreses que en els darrers tres anys han optat per traslladar-se a Madrid han adduït arguments secessionistes. Ni Arbora-Ausonia, ni Cobega, ni Kiluva (Naturhouse), ni Schlecker, ni Deutsche Bank…

 

Ni el discurs del conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio, va al·ludir, durant la presentació de l’informe sobre l’èxode d’empreses catalanes que han traslladat la seu fiscal a la capital de l’Estat, a la suposada inquietud empresarial davant la també suposada incertesa fiscal que provoca l’auge sobiranista.

 

Així ho veu també el conseller català d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, qui dimecres passat va afirmar que les empreses de Catalunya marxen cap a Madrid atretes pels “beneficis de capitalitat”. El dirigent mirava de contrarestar l’anunci de l’èxode d’empreses catalanes amb una informació del Financial Times, segons la qual Catalunya és la segona regió europea que ha rebut més inversió estrangera durant els sis primers mesos de 2013, el triple que Madrid. Però el cert és que la fuga d’empreses existeix.

 

Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

La Generalitat ha incrementat el tipus impositiu dels actes jurídics documentats per a documents notarials (de l’1,2 a l’1,5%) i el tipus aplicable en els casos que s’hagi produït la renuncia a l’exempció de l’IVA de l’1,5 a l’1,8%.
Madrid bonifica el 95% de la quota en aquelles operacions subjectes a aquests impostos, i que estiguin relacionades amb la posada en marxa dels centres integrats de desenvolupament.


Impost sobre el patrimoni

A Catalunya, el mínim exempt, amb efectes de 31 de desembre de 2012, és per a patrimonis a partir dels 500.000 euros anuals, i regula l’escala de l’impost amb tipus marginals superiors als fixats a l’escala supletòria de l’Estat. En principi, el departament de Mas-Colell ha anunciat que el restabliment d’aquest tribut és temporal, fins a final d’aquest 2013.

 

La comunitat de Madrid és l’única que no ha recuperat l’impost sobre el patrimoni, tot i que en seria la més beneficiada. El 2008, l’últim any en què totes les regions van recaptar aquest impost, la capital de l’Estat va ingressar el 30% dels 2.212 milions recaptats a tot Espanya. L’impost es paga en funció de la residència fiscal, amb independència del lloc on s’ubiqui la riquesa. Un contribuent que visqui a Madrid i sigui propietari d’una fortuna en immobles a Barcelona, no pagarà el tribut perquè la Comunitat de Madrid manté la bonificació del 100%.

 

PODEU LLEGIR L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 50 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari