La compareixença del president de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, al Parlament de Catalunya ha deixat molts interrogants i moltes respostes a l’aire sobre el cas Palau i el presumpte finançament irregular de Convergència, tal com apunta el jutge instructor Josep Maria Pijuan en les seves conclusions.
Tots els partits de l’oposició li han demanat que assumeixi responsabilitats polítiques si el judici que s’ha de celebrar sobre el cas Palau demostra tots els indicis que apunta el jutge sobre el finançament irregular de CDC a través de comissions pagades per Ferrovial per adjudicar-se obra pública, passant pel Palau de la Música primer per no aixecar sospita. Una petició de dimissió que Artur Mas ha rebutjat afirmant que “no plegarà” de president de la Generalitat, i ha reptat a l’oposició a presentar una moció de censura si el volen fer fora.
El poder dels tresorers de CDC
El president de CDC ha defensat la feina dels extresorers del partit -el traspassat Carles Torrent i Daniel Osàcar, imputat en el cas-, afirmant que se’n refia “el 100%” de les persones que portaven les finances de Convergència, perquè “els conec”, ha afegit. Artur Mas, ha dit que Osàcar i Torrent tenien “tots els poders” per portar les finances i ha senyalat irònicament que podien “vendre el partit si volien”, per les funcions separades de la tresoreria respecte la direcció del partit.
Mas ha insistit que considera un “encert” la separació de la direcció política del partit respecte de les finances, recordant que és una mesura que es va aplicar des de meitats dels 90 per part de CDC, abans que ell fos nomenat secretari general de la formació. En aquest sentit, ha negat que ni ell ni ningú del partit intervingués en les finances. Una afirmació que ha estat replicada per diputats de l’oposició com Quim Arrufat de la CUP apuntant que llavors “alguns companys del partit li han fet el joc”.
Les relacions amb Fèlix Millet
Una de les nombroses preguntes que hi ha sobre la taula en aquest cas és la relació que tenia CDC amb Fèlix Millet i el Palau de la Música. Unes qüestions que no han quedat resoltes del tot. El president de la Generalitat ha admès que es va reunir diverses vegades amb Fèlix Millet quan era president del Palau de la Música. Concretament, ha apuntat que es va reunir amb Millet a Menorca i s’ha limitat a dir que en cap moment van parlar de les finances de CDC “perquè sabia que no hi havia res a parlar”.
Mas també ha defensat que tinguessin contactes amb Millet en aquells temps, i ha detallat que en les trobades mantingudes feien cas de les peticions de l’expresident del Palau de la Música per presentar esmenes al Congrés dels Diputats amb l’objectiu de rebre més subvencions públiques pel Palau. En aquest punt ha carregat contra la resta de grups polítics dient que “hi havia competència entre els partits per veure qui presentava primer les esmenes”.
Tornarà els diners?
El jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha xifrat en 5,1 milions d’euros el valor de les comissions cobrades per CDC de l’empresa constructora Ferrovial, a canvi de concessió d’obra pública. La majoria dels diputats de l’oposició que han intervingut han recordat que Convergència té la seu embargada per una fiança de 3,2 milions. Davant aquestes dades apuntades en la comissió, Mas ha afirmat que tornaran “fins a l’últim cèntim si es demostra el finançament irregular” del seu partit.
En aquesta línia també ha hagut de respondre sobre els diners que va rebre la Fundació Trias Fargas -ara Fundació CatDem– per uns convenis culturals establerts amb el Palau de la Música, uns convenis que ha titllat de “legals” i que van suposar un ingrés total de 630.000 euros per la fundació convergent. El líder de CDC ha dit que aquests diners s’estan tornant a través de vuit anualitats, assegurant que ja s’ha pagat la meitat d’aquesta quantitat al Palau.
