La Camarga, posant portes al camp

Us heu plantejat mai qui us pot estar escoltant en un moment donat? Doncs si ets un VIP (no realment important, algú que surti a la “tele” o mínimament conegut per qualsevol causa) poden ser moltes persones (“Metodo 3” sembla que és gairebé segur que en algun moment us hauria seguit).

Els darrers dies, la presidenta del PPC ha estat al centre dels focus per una conversa que per a qualsevol dels mortals seria una trobada per compartir xafarderies dels ex’s, posar-los a parir i donar arguments a la “contra” per poder-los tirar merda a sobre quan convingui; i que, per culpa d’uns micròfons “apareguts” a la taula han esdevinguts portada dels mitjans.

Tot el tema és un problema d’error de càlcul, suposo que la senyora Camacho pensava que si es apareixien uns segons d’aquesta conversa serien els que semblaven treure els draps bruts de la nissaga Pujol, però resulta que ha cridat més l’atenció la resta de la gravació, on s’insinua “mala praxis” de principi a fi. Curiós que aquells que podrien emprar la gravació com arma facin mans i mànigues per amagar-la.

El que és segur és que en aquest temps, en l’era de les xarxes socials, de les noves tecnologies, intentar amagar aquesta gravació al públic és posar portes al camp. Fa algun temps van reclamar a una coneguda publicació satírica les plaques per retirar-li una portada molesta, en el temps del Photoshop, la maquetació digital, etc. Perdó, però és com presentar-se davant de l’exèrcit dels Estats Units carregat amb una fona i un sarró de pedres. En el cas de la revista, aquesta solució va portar la “molesta” portada a ser article a totes les webs, va omplir els mercats digitals, es podia trobar a tot arreu, i es podia descarregar des de infinitat de llocs web que s’escapaven al control que s’havia volgut exercir. La conclusió, la portada que es volia evitar que veiessin milers de persones, la van veure milions.

Per això, que un jutge prohibeixi la distribució de la conversa, retiri una portada, requereixi la retirada de la gravació en una web, no és una opció, és una farsa de l’alçada d’un campanar, si és per desconeixement, lamento dir-los que haurien de tornar a la facultat a fer un curs de reciclatge, si és per guardar les aparences només dir que fan el ridícul. Podran dificultar que la gent del carrer arribin a la gravació però, ara, un cop apareguda i distribuïda de forma pública, encara que sigui per un moment, poden oblidar-se de controlar-la, aconseguiran retirar-la de la web de mitjans de comunicació “tradicional” però avui certa informació; aquella que en el seu dia publicaven mitjans sensacionalistes, corre per la xarxa com la pólvora, i si intenten parar-la només van afegint gasolina al foc.

Com sempre, en aquest país anem tard, el cas de la gravació de la Camarga està sent el nostre Wikileaks, així com el cas Barcenas està movent la classe política a Espanya. Els nostre sistema judicial, la nostra classe política viu ancorada encara en l’època en que el ministeri d’informació podia manipular, i que el NO-DO era la veritat del sistema; I totes les altres eren il•legals, abans podies sentir radio Andorra, avui qualsevol ordinador està més enllà del seu control.

(Visited 35 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari