“Una empresa que necessita mà d’obra deixarà de contractar perquè l’acomiadament és car?”, ha preguntat l’advocat del Col·lectiu Ronda, Vidal Aragonés, per refutar l’afirmació del Govern que assegura que abaratir l’acomiadament genera treball. Per a l’advocat, els motius que creen treball són el creixement econòmic, l’augment de la demanada i la necessitat de mà d’obra. I no el cost de l’acomiadament.
El jurista ha protagonitzat, aquest dimarts a la Casa Elizalde de Barcelona, una conferència per refutar les polítiques de rebaixa dels acomiadaments que han dut a terme PP i PSOE des de l’inici de la crisi.
A Espanya, ha posat d’exemple, es va aprovar la possibilitat de contracte indefinit amb indemnització 0 sinó es passava el període de prova, d’un any. Des de l’aprovació d’aquest tipus de contractes, al 2012, se’n van fer 77.000, “una xifra que suposa només l’1,71% de la contractació total, per tant, no és cert que abaratir l’acomiadament impulsi la contractació”, ha dit.
Quan hi va haver l’aprovació de la reforma laboral de Zapatero, al juny del 2010, que reduïa a 33 dies per any treballat els acomiadaments, hi havia un atur del 20,2%, que va passar al 23,2% al desembre de 2011. Amb la reforma laboral del PP, al febrer de 2012, es va passar en un any d’un atur del 23,8%, al 26,6%.
Entre febrer de 2012 i gener de 2013 les extincions col·lectives de contracte (ERO) van augmentar un 66%.
Una de les raons que ha exposat l’advocat és la contractació temporal generalitzada que hi ha hagut a Espanya des de fa anys. Amb una indemnització per acomiadament d’entre 8 i 9 dies, entre setembre del 2008 i setembre del 2009 es van eliminar un milió de llocs de treball.
Un altre motiu: “quan hi va haver el procés d’integració a la UE, es va demanar a Espanya que s’eliminés la indústria pesada i es passés a l’agroalimentària, l’automòbil, la construcció i el turisme. Totes elles de caràcter estacional i dependents de pics de demanda”.
Per a l’advocat, els objectius de l’Estat són “crear indefensió en els treballadors i que siguin aquests els qui paguin la crisi”. Per il·lustrar-ho, ha exposat que mentre l’any 2000 les rendes empresarials eren del 40% i les salarials el 49%, al 2012, les rendes empresarials (46,1%) superaven les salarials (44,2%).
La conferència ha conclòs amb les solucions proposades per Vidal Aragonés per generar ocupació: una reducció de la jornada laboral a 35 hores, prohibir les hores extraordinàries i que l’acomiadament improcedent comporti la readmissió.
