Els magistrats, però, utilitzen com a jurisprudència una sentència Tribunal Suprem del 2017 que apunta que una societat extingida “conserva personalitat jurídica pel que fa a reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts” i, per tant, manté la “capacitat de ser demandada”. Segons la sala, “una interpretació coherent” d’aquesta sentència del Suprem “avala que en aquesta causa es pugui mantenir la capacitat de l’extint PDECat per ser part” en el procés, i també que “es reconegui la legitimitat de la seva administració concursal per continuar actuant mitjançant la seva representació processal” perquè “la societat pugui ser defensada” al judici.

El novembre del 2022 el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va acordar l’obertura de judici oral pel cas 3% contra el PDECat i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i els extresorers de CDC Germà Gordó i Andreu Viloca. Pedraz processava trenta persones físiques, entre les quals hi ha polítics, empresaris i funcionaris de diverses administracions públiques de Catalunya, així com 16 persones jurídiques.

La entrada L’Audiència Nacional manté el processament del PDECat pel 3% malgrat l’extinció del partit se publicó primero en El Triangle.

Segons el contingut de l’escrit de la Fiscalia revelat aquest dimarts per Vozpópuli, el Ministeri Fiscal ha demanat al magistrat instructor Santiago Pedraz que aconsegueixi informació bancària de comptes vinculats a una dotzena de membres de CDC, entre els quals exconsellers de la Generalitat.

La petició s’ha formulat després que la sala penal de l’Audiència Nacional estimés un recurs d’apel·lació presentat per la Fiscalia i revoqués l’arxivament de les diligències decidit per l’instructor del cas.

La Fiscalia, que assenyala en el seu escrit l'”absoluta homogeneïtat” de donatius fets de manera gairebé simultània entre l’octubre del 2008 i el desembre del 2010, segons afegeix la mateixa informació, considera que aquest fet només té com a explicació que “algú coordinava” aquestes aportacions “des d’un nivell superior”, en referència als extresorers del partit Daniel Osàcar i Andreu Viloca.

El Ministeri Públic també reflecteix en el seu escrit que la causa es dirigeix contra els exconsellers Jordi Jané i Irene Rigau, l’exsenadora Montserrat Candini, i els exdiputats Víctor Vila i Glòria Renom, i contra l’exalcalde de Sallent Jordi Moltó, Marc Guerrero i Eduard Freixedes, difon Vozpópuli.

Els donatius a Convergència van sumar 1,67 milions d’euros en el període 2008-2015, segons la policia judicial.

La entrada Anticorrupció investiga donatius a CDC d’exconsellers de Mas i Puigdemont en el cas del 3% se publicó primero en El Triangle.

Pedraz investigava si els anys 2009 i 2010 els alts càrrecs del partit feien transferències a CDC i eren retribuïts amb diners en metàl·lic procedents de suposades donacions corruptes d’empreses adjudicatàries de la Generalitat. Ara, el tribunal considera que l’instructor ha de seguir la investigació i ha de demanar els informes que consideri oportuns per detectar un possible blanqueig de capitals. Així, li diu que requereixi documentació sobre les imposicions bancàries dels investigats realitzades en dates properes a les donacions de les empreses.

La Fiscalia deia en el seu recurs que a la peça principal del cas consten donacions realitzades per empreses a fundacions vinculades a CDC, com CatDem i Forum Barcelona, que suposarien “autèntiques conductes de suborn per aconseguir l’adjudicació de contractes a través d’organismes públics dependents de la Generalitat”. Segons el ministeri públic, “persones rellevants del partit influïen decisivament a l’administració catalana per beneficiar les empreses donants”. A més, recordava que aquest sistema de finançament està recollit als fets provats de la sentència del cas Palau.

Les actuacions de l’Audiència Nacional sobre aquesta peça separada van començar el 21 d’abril del 2020, quan el jutge José de la Mata va citar a declarar com a investigats diversos càrrecs de CDC acusats de cooperar en el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris. Aleshores, De la Mata considerava que hi havia indicis que les donacions d’aquests càrrecs durant els anys 2009 i 2010 responien a una “pla superior traçat pels jerarques del partit” per blanquejar diners procedents del 3%.

Durant les seves compareixences davant la justícia, els investigats van declarar que havien fet les donacions “en condició de militants” i, en particular, d’acord amb el càrrec públic o de responsabilitat institucional que ostentaven, perquè el partit els ho havia demanat fruit dels problemes de tresoreria que patia.

La entrada L’Audiència Nacional reobre una peça del cas 3% que investigava càrrecs de CDC se publicó primero en El Triangle.

Jordi Turull va militar a CDC des del 1987 i va acabar tenint-hi responsabilitats, com quan en va ser portaveu de la coalició Convergència i Unió al Parlament de Catalunya el 2010 i, posteriorment, president del grup parlamentari el 2013. L’actual dirigent de Junts, en declaracions a Els matins de Catalunya Ràdio, ha afirmat que es pronunciarà sobre el cas del 3% “quan hi hagi sentència”.

Per altra banda, Jordi Turull, ha dit que si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no aconsegueix aprovar els pressupostos catalans per l’any vinent, haurà de sotmetre’s a una qüestió de confiança o convocar eleccions anticipades. En aquest context, el dirigent de Junts ha dit que la seva formació “no ens desentenem de res” i que “hem acudit a una primera reunió amb el govern, de cortesia, sense detalls”, però que de moment “no tenim xifres”. Turull ha afirmat que “quan ho facin, presentarem la nostra proposta”.

Turull també ha parlat del cas Dalmases, defensant que l’exvicepresident de Junts i encara diputat de la formació, Francesc de Dalmases, afirmant que “ha demanat disculpes i ha presentat la dimissió com a vicepresident del partit”. Per a Turull “s’han pres decisions i no són menors”. Turull també ha afirmat que “mai he ordenat a Junts fer un perfil fals de Twitter”, en resposta al cas del compte fake de la inexistent periodista Joana Masdeu que donava suport a Dalmases a la xarxa social.

La entrada Jordi Turull sobre el cas del 3%: “Jo no en sabia res” se publicó primero en El Triangle.

Artur Mas, després de recordar que en l’època on se situa el finançament il·legal de Convergència investigat en el cas del 3% “era legal” que empreses aportessin diners a fundacions vinculades al seu partit. Mas, però, ha dit que vincular aquestes donacions amb adjuracions irregulars d’obres públiques de la Generalitat “s’ha de demostrar, i si no, estem en el terreny de les suposicions”.

En declaracions a Els matins de TV3, Artur Mas ha afirmat que els tresorers de CDC investigats en el cas del 3% no podien adjudicar obra pública directament, recordant que les adjudicacions les fan “unes meses de contractació, on hi ha fonamentalment tècnics, que seguint criteris tècnics, i que a més són meses col·legiades que no hi ha una sola persona, que n’hi ha vàries de persones, decideixen com s’adjudiquen els contractes públics”.

En aquest context, Artur Mas ha assegurat que “la manera en què s’adjudiquen aquests contractes públics fa gairebé impossible que hi hagi qualsevol alteració sobre els fets objectius”. Mas s’ha desmarcat del presumpte finançament il·legal del partit al qual va militar fins a la seva desaparició, afirmant que si es demostra que hi va haver adjudicacions irregulars “denunciaré públicament la persona o les persones que van intervenir en això”.

La entrada Mas diu que cal demostrar que les empreses que van finançar CDC tenien tracte de favor se publicó primero en El Triangle.