La pandèmia de coronavirus que s'estén per tot el planeta no és només una greu crisi de salut pública: també suposa una crisi de drets humans per a milions de persones. Quins drets està posant en joc aquesta situació tan extrema que vivim? Protegeixen els  governs les persones que més ho necessiten?  Són proporcionades i necessàries les mesures adoptades? Es vulneren drets humans?

Apostar per un camí i no equivocar-se, i trobar l'equilibri en escenaris tan complexos i canviants com l’actual són alguns dels reptes que afronten les autoritats per abordar la pandèmia. No és gens fàcil. Gens. Però entenem que per combatre el coronavirus sempre hauria d’estar damunt de la taula el component de drets humans. És fonamental, pensem, que aquests drets no caiguin de l’agenda i se situïn sempre al capdavant de les mesures preses.

La llista és llarga, tot i que, de ben segur, incompleta. Evitar incidents de xenofòbia i estigmatització, per exemple: ho vam veure, sobretot a l’inici de la crisi, amb els col·lectius xinesos o asiàtics en general. Posar la sanitat i les cures al servei de totes les persones sense discriminació, independentment del seu origen, edat o nivell de renda. Emparar les persones en risc de pobresa o que ara pateixin la pèrdua del lloc de treball o disminució dràstica d’ingressos. Atendre  les persones amb discapacitat o grans dependents. Tenir cura i atendre la gent gran que viu sola i col·lectius com els migrants en situació irregular.

A la Xina ja vam veure com les autoritats s’esforçaven a ocultar la informació sobre el coronavirus i els perills que representava per a la salut pública. Metges de Wuhan, origen del brot, que van mirar d’alertar-ne, van ser silenciats. La gestió per part de les autoritats xineses va ser d’encobriment i censura: es va restringir l’accés a una informació d'evident interès públic que, de ben segur, hauria estat fonamental per frenar el progrés del virus. És un camí equivocat, que ara cal no repetir en altres llocs del món colpejats pel Covid-19.

Així, els estats han de mostrar el seu compromís ferm amb una informació veraç i compartir-la amb la ciutadania. És vital difondre bones pràctiques per frenar la difusió del coronavirus i la seva repercussió en la vida de les persones. La informació que la ciutadania obtingui dels governs ha de ser sempre clara, en temps real i transparent.

Els estats han de protegir la ciutadania i les mesures de contenció i prevenció que implementin han de ser necessàries i proporcionals al risc avaluat. Les quarantenes o els confinaments, que restringeixen el dret a la llibertat de circulació, només poden estar justificats en virtut del dret internacional si són proporcionats, tenen límits temporals, s'imposen amb finalitats legítimes, són estrictament necessaris, es revisen periòdicament i s'apliquen de forma no discriminatòria.

En el pla de la salut, combatre el brot vol dir garantir que totes les persones tenen accés a diagnòstic i tractament, i que ningú es queda sense atenció sanitària. Però també ha d’implicar, per força, que la societat en conjunt posi sobre la taula el seu costat més humà, solidari i generós, respectant i emparant els col·lectius més febles i exclosos.

El dret a la salut, tal com el garanteix la Declaració Universal de Drets Humans, estableix el dret a accedir a atenció mèdica, a l’accés d’informació, la prohibició de discriminació en la prestació de serveis mèdics, i altres garanties importants.

És en aquest moment quan la cooperació internacional i la solidaritat també són crucials. Tots els països que poden respondre hauran de fer-ho el més ràpid possible, respectant els drets humans i tenint en compte les necessitats particulars dels grups més vulnerables de la societat.

Ens trobem enmig d’una batalla inesperada, incerta, però comencem a saber què combatem i com detectar-ho. Allà on es va originar el brot epidèmic el nombre de persones diagnosticades disminueix cada dia i creix la gent que se’n surt. És això el que tots i totes volem. Combatre el virus i posar-li fre. Superar-lo amb el tractament mèdic adequat i dotar d’humanitat aquestes mesures imprescindibles. Volem un món sa sense deixar de ser, per aconseguir-ho, un món més humà on es respectin els drets fonamentals.